BENVINGUTS AL MEU BLOG



La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.

Esper que vos agradi!









Benvingud@ al meu blog


El primer que em passa pel cap quan començ a escriure aquesta presentació és pensar qué puc oferir d´interessant als futurs seguidors d´aquest blog. La resposta és que no ho sé. Potser és la millor forma de començar, essent sincera i confessant que no veig molt de sentit al fet de tenir un blog. Imagino que la gent que publica coses en un blog, són persones que ténen moltes coses a dir, i sobretot, moltes coses interessants que oferir als altres. Jo de moment, crec que no tinc res interessant que pugui resultar prou atractiu per visitar-me. Però si puc comprometer-me a intentar publicar coses que me resultin prou rellevants com per considerar la possibilitat de publicar-les i compartir-les amb qui les vulgui llegir.
De moment ens haurem de conformar amb una petita presentació d´aquesta que vos escriu, que després de molts anys d´haver deixat els estudis per diverses causes que ja vos contaré, va decidir que amb tres fills petits, una casa i un marit, no n´hi havia prou, i vaig matricular-me i provar sort en el món de l´Educació.
La sorpresa ha estat veure que m´agrada molt anar a classe i escoltar, i que a més apreng molt i aprovo!, la qual cosa no significa que no visqui algunes estones de nirvis i preocupacions. Però tot això forma part del joc....

Comentari del blog d´una companya....

Crec que no seré massa original i també comentaré el blog de na Mercè.
Consider que és molt complert quant a continguts, tot i que com ella mateixa diu, tot es pot millorar.
M´agraden molt els enllaços als blogs de les seves filles, i no me referesc al blog de l´escola, sinó als seus propis. Crec que hi duu molt de gust i veig que és perque ella sí li ha trobat un sentit a això de fer blogs, jo encara no li trobo!.
A més, m´agrada molt la seva plantilla, és molt fina, i també m´agrada que hi ha enllaços a tots els blogs de les seves companyes.
És una pionera amb tot aquest tema de blogs; jo només esper assemblar-me un poc a ella durant el proper curs.

UN FET RELLEVANT QUE VA CONDICIONAR LA MEVA DECISSIÓ D´ESTUDIAR MAGISTERI


Aquest títol pertany a una de les tres activitats que he de fer pel meu blog. La veritat és que resulta del tot interessant, tot i que si me pos a pensar, no hi ha res prou rellevant que m´hagi passat en la vida que hagi estat tant determinant.
Si puc dir que hi han hagut fets prou rellevants que m´han obligat a prendre decissions per deixar d´estudiar; com quan estudiava a Palma i me van cridar de l´hotel on treballava i me van dir que si no començava ja, no m´agafarien, davant aquesta contundència i la poca ajuda econòmica que me donaven els meus pares que no me podien pagar ni un billet d´avió, la meva determinació va ser rotunda: "Me´n vaig cap a Menorca i deix d´estudiar".
Una altra situació que me va provocar prendre una determinació cap a deixar d´estudiar, va ser quan al cap dels anys me vaig matricualr a ca´n Salort per fer MLE (Mestre de Llengua Estrangera)i per desgràcia la meva mare va caure malalta de càncer. El meu cap no podia amb tot i vaig anar deixant assignatures difícils per jo, fins que quan la pobre dona es va morir, tenia tantes assignatures acumulades, que el meu cap va tornar pensar allò de: "Natalieta mona, estudiar no deu ser lo teu. El destí te deu reservar una altra cosa"...I així de ben ressignada me vaig contentar i tornar a deixar els estudis per segona vegada.
Però la vida sempre dóna oportunitats, l´únic és saber-les veure i voler agafar, i així va ser com al cap de quasi 10 anys i tres fills meravellosos , vaig pensar que si estudiava i aconsegueixo ser mestra i fer el mateix horari d´ells, podré gaudir de les mateixes vacances i estar tot el temps amb ells....
I així va ser com vaig intentar entrar a la universitat, fins que un día després de dos anys tirant pre-inscripció, me van dir que la Universitat me tornava obrir les portes. "I aquest cop m´ho trauré", vaig pensar amb la il·lussió i les forces d´un que comença un nou projecte.
I aquí som! però una cosa ha canviat en el meu plantejament previ. Ara no vull només ser mestra per compartir horaris amb els meus fills, no, ara vull ser una Bona Mestra, i que els meus futurs alumnes me mirin amb amor i respecte, i que els pares i mares dels meus futurs alumnes me vegin pel carrer i al cap dels anys diguin: allà va na Natàlia, aquella gran mestra que el nostre fill o filla va tenir, i que encara recorda amb amor i respecte......

QUE PODEM FER COM A MARES I PARES PER L´ESCOLA? VOLTROS NO HO SÉ, PERÒ EL MEU HOMO I JO FEIM EL QUE PODEM....

DES DE COMENÇAMENT DE LA VIDA ESCOLAR DELS NOSTRES FILLS INTENTEM QUE TOT ELS VAGI BÉ PERQUÉ VOLEM QUE SIGUIN FELIÇOS I QUE S´HO PASSIN BÉ.
DE VEGADES VOLEM AJUDAR, I NO SABEM BEN BÉ COM.
NO DISPOSEM DE MASSA TEMPS, NO ENS PODEM COMPROMETRE A ANAR A REUNIONS SETMANALS D´APIMES; I NO ENS CONSIDEREM PROU PREPARATS PER "PASSAR AVANT" DINS UN CONSELL ESCOLAR.
EL DILEMA ÉS :SI JO VULL FER ALGUNA COSA PERÒ NO SÉ QUÉ FER, QUÉ FAIG?
JO HO TENC BASTANT CLAR: PARTICIPA EN TOT ALLÒ QUE PUGUIS. VEURÀS QUE COMENCES FENT-HO COM UN FAVOR I AL FINAL T´HO PASSES TANT BÉ QUE EL FAVOR T´EL FAN A TÚ.....
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...