Per Natàlia Vinent
(Carta publicada al diari Menorca el 29 d´Octubre del 2003)
Començ a escriure aquesta carta i ses primeres paraules significatives que me vénen al cap són gràcies i t´estim.
No record exactament si fa set o vuit anys que te´n vas anar. Hi ha que veure el que són les coses, me semblava que no me podría oblidar mai d´aquella data, i ja ho veus! Es dia m´ha quedat gravat a foc, però l´any s´ha perdut entre els records. I és que m´han passat tantes coses des d´aquell 29 d´Octubre…, i tant importants…. Entre elles he tingut dues filles i un fill.
Però tú no hi eres.
Han estat tants dies, mesos i hores de coses que no hem compartit, i t´he enyorat tant…i t´enyor tant….
Aquell jove que vas voler conèixer abans de morir-te i fer sa xerradeta amb ell en privat per confirmar que era un “bon pitxot” ha estat i és s´homo de sa meva vida. Ell i els meus fills han omplert el buit que tu vas deixar, però així i tot, els records sempre me visiten i me provoquen aquell nus al coll que he forçar-me d´ofegar.
Sa teva partida m´ha servit per aprendre que tot s´ha de dir i fer al moment: aquella abraçada que te fa ganes donar, aquell “t´estim” que te fa ganes dir….., que no quedi res dintre! Perquè quan un sen va, els que quedem sempre tenim la sensació que hauríem pogut fer més del que hem fet per aquella persona. Jo te deia que t´estimava cada vegada que te venia a veure, i m´acomiadava amb una besada, conscient que te quedava poc de vida, però així i tot crec que no t´ho vaig dir prou, i és que ara una cosa ha canviat: jo som mare i sé lo molt que m´estimaves i sa gran penada que vas pasar. I quan pens que tu en vas tenir vuit i tot ho aclaries sempre contenta i de bon humor! Encara és més gran es meu amor i admiració per tu.
Tenc tants moments guardats dins meu com un tresor que me fa por treurels a la llum d´aquesta carta . Record molt especialment un dia que vaig entrar en el quartet on te miraves sa tele. Estava a les fosques i vaig pensar que no hi havia ningú. Vaig encendre es llum i te vaig trobar asseguda a sa butaca plorant. Me vaig retgirar i te vaig demanar si no te trobaves bé. Me vas dir que no passava res, l´únic era que t´enrecordaves de ta mare i t´havies posat a plorar. Jo te vaig dir:- tant te l´estimaves que encara avui després de tants anys la plores?- me vas mirar amb una mirada plena d´amor i me vas contestar:- quan siguis mare ho sabràs.-
Ara ho sé, i el que també sé és que a mide que els meus fills facin anys i me facin pasar cada vegada més pena, més t´estimaré, admiraré i més m´enrecordaré de tu. I possiblement també te ploraré, i si un dia un dels meus fills me demana com jo a tu com és possible que encara te plori, els diré el mateix que me vas dir.
Cada dia li deman a Déu que me permeti compartir molts anys de la vida dels meus fills. No me vull perdre com t´ha passat a tu naixements de néts, finals de carreres de fills, nòvies de fills i de néts, estudiar a fora de néts, reformes de cases de fills, aniversaris, bunyolades, actuacions de final de curs,….perquè sé que me necessitaran, i seria injust que no tinguessin a sa mare, que tant se´ls ha estimat, al costat.
No sé que faria si fossis viva. De vagades m´imagin que a tota hora seria a casa teva per incordiar-te amb ses meves preocupacions. Discutiríem perquè me diries el que no m´agrada escoltar, te diría que ets cansada, te deixaria els fillets a dinar, a dormir, qualque dia vindria histèrica a casa teva i tu me diries:-Natalieta posa´t tranquil•la que tot ho aclarirem.-
Quantes vegades m´he repetit açò a jo mateixa, però l´efecte no és igual que quan ho deies tu. I és que tenies es do de fer que les coses perdessin importància; era tan reconfortant sentir-te dir:- Botxa, no ploris per açò! Posa´t tranquil•la que tot s´aclarirà.- I s´aclaria!!
Has deixat es llistó molt alt i será difícil ser tant bona mare com tu. Però la meva feina és procurar cada dia atracar-me un poc més a la teva alçada, i si un dia un fill o filla meva m´escriu o me diu el que jo t´escric ara, me consideraré servida com a mare ja que no ho hauré fet tant malament.
Ha estat una alegría conèixer-te, un honor tenir-te com a mare i un plaer haver compartit vint-i-sis anys de la meva vida.
Gràcies i t´estim
