BENEÏT SETEMBRE

Ja sé que aquesta frase és molt tòpica i fins i tot pot ser qüestionable si treiem una calculadora i comencem a fer nombres. Entre llibres de texte, material escolar divers, sabates, calcetins, xàndals, activitats extraescolars, i un llarg i trist etcètera, el més recomanable seria canviar el títol i posar en lloc de benvingut Setembre, Maleït Setembre! Però qué vols que te digui! després de dos llargs mesos de terrassetes, gelats, refrescos, tapetes, patates xurres, cervesetes, platja i sol, i més de dues estones de no saber que fer amb la nostra ossa... per fi! comencem a veure un poc de llum dins el túnel que ens conduïrà cap una vida més ordenada i sana. Al manco açò és el que el mes de Setembre representa per jo. Crec que és el mes de les segones oportunitats, ja que qui es va proposar día primer de Gener deixar de fumar, perdre deu quilos, anar al gimnàs,.... i a la fi no ho va fer, ara, amb el final de les vacances i l´inici del curs, torna a tenir l´oportunitat d´acomplir allò que va deixar a mitges. És el mes de les decissions: "que apuntem al fillet a futbol o a bàsquet?- Millor a tot i així arribarà a casa cruixit a punt d´anar al llit". "Però resultarà massa car, no? - Ah! no et preocupis, ho paga la visa!"- També és el mes de les compres inútils: anem a comprar la motxilla per l´infant de tres anys, la més xula, dels pitufos, i després a l´escola ens diuen que no cal dur motxilla perquè amb el talec n´hi ha prou, i tu penses:" i ara que coi faig amb la motxilla??" - "és que realment era necessari comprar-la día 1 de Setembre?"- "Estava d´oferta! la vaig comprar per 20 euros!"- "Ah! si estava d´oferta".... També és el mes de les compres exagerades: "Senyora, la nena té tres anys i deu pesar 12 quilets; realment necessita comprar-li un babi talla 8?"- "Així el tindrà per uns quants anys! que esteim en crisi i no podem gastar en xuminades!!!" Ah! i no ens oblidem de les col.leccions, però això sèrà una altra història. El que sí està clar és que el Setembre és un mes d´inicis i de bons propòsits i intencions. Esperem que enguany les poguem dur a bon terme.

Reflexions sobre la conferència de Carles Perellada

SOMNIAR PER INNOVAR Carles Perellada Reflexions sobre la conferència Són moltes les idees interessants que Carles Perellada presenta a la seva conferència. Personalment hi ha hagut unes quantes que m´han fet reflexionar molt. Intentaré exposar-les breument. En primer lloc m´agrada la idea que l´escola sigui un espai on ens cuiden el que més ens importa en la vida; aquesta mateixa idea la vaig llegir en un preciós article de Carles Soldevila on parlava que s´estimava molt els educadors dels seus fills perqué li cuidaven els éssers que més s´estima en el món. Aquí Perellada ens presenta la mateixa idea, la qual compartesc com a mare que som i n´estic profundament d´acord. Jo també estimo els i les educadores dels meus fills perqué m´ajuden en la difícil tasca d´educar-los i formar-los; essent així, com no els podria estimar? Si són unes persones importantíssimes pels meus fills. Una altra idea que me crida l´atenció poderosament és quan parla que l´escola no perdi l´orientació. Això me recorda al que moltes vegades li he sentit dir a na Cristina Moll, la nostra professora de “Intervenció Eductiva”, quan ens parla que les escoles han de dur a terme un projecte educatiu molt meditat i debatut, que s´ha d´anar sotmetent a revissió i anàlisi constant, per tal d´anar millorant aspectes. És tant important que ha de suposar un compromís per part de totes les persones que treballen en un centre. I el que és més important, aquest compromís ha de suposar tenir un millor criteri a l´hora de prioritzar certs aspectes de la vida escolar. I consider que per adquirir aquest criteri és necessària una acurada observació i anàlisi de la situació i una posterior reflexió conjunta per tal de millorar per tal de millorar i canviar si cal, el procés educatiu. M´encanta la idea que l´escola ha de ser un espai generador de somnis. Consider importantíssima aquesta recomanació, ja que pens que en l´etapa d´infantil es fa, però quan els infants arriben a primària, aquests somnis queden totalment esborrats, i és molt trist que infants de 6 anys, els facem obrir de repent els ulls i que s´olvidin de racons de jocs, de classes plenes de color i alegria, de passadissos enramats,... me ve al cap el fet que ahir ens convidaren a l´escola dels meus fills a una jornada de portes obertes. Me va sorprendre la fantàstica decoració del passadís de la zona d´educació infantil. Han estat treballant tot el trimestre amb un llibre que es diu “Els colors de l´Àfrica”. Tot el passadís estava ple d´arbres de diferents colors i animals de la selva també de molts colors. La decepció va ser gran quan pujarem a la zona de primària. El passadís té les mateixes dimensions que el de infantil però estava totalment buit de decorats. En aquell moment me va venir al cap el que havia llegit fèia poc sobre la concepció dels espais a les escoles de Reggio Emilia; la idea de deixar emprentes de treballs passats, la idea d´aquells murs plens d´aprenentatges mesclats amb art. La concepció de les parets com un element educatiu més. Supòs que totes aquelles imaginacions meves es varen fer presents en el meu rostre de decepció, i la meva filla es va posar a plorar quan va comprovar , a través de la meva expressió, que el seu passadís no era ni la meitat de bonic que el dels seus germans. Fins i tot la tutora de primer es va dirigir a noltros amb una mica de “vergonya” si vols, i ens va confessar que havia penjat quatre murals de dins la classe per no deixar el passadís nu. Després tranquil.lament vaig recordar fragments d´ aquesta conferència de Perellada i vaig pensar: on és l´espai de somnis a l´espai escolar de la meva filla que només té sis anys? Com preténen que li expliqui que perque fa primer s´han d´acabar els colors i la fantasía, si jo, la seva mare amb 35 anys, encara me permet el luxe de somniar desperta? Com volem tallar amb les fantasies que s´han anat fabricant els propis infants al llarg de sis, set o vuit anys, si nosaltres com a adults que som, ens permetem encara “volar” amb alguns aspectes perque considerem que així ens facil.litem la vida? I quan dic aixó de “volar” pens en la creença que algunes persones tenim sobre que hi ha vida després de la mort, o que si juguem a la loteria cada setmana un dia treurem,... i un llarg etzètera de coses que ens fan creure que la vida és millor. Un altre aspecte que m´ha fet pensar molt és quan ens demana si es pot innovar eternament. Jo crec que quan trobem la resposta, si és que la trobem, hauriem d´afegir: és convenient innovar eternament? Consider que tot el que sigui innovar a partir d´una acurada observació, anàlisi i interpretació de la realitat i posterior reflexió, si, en cas que faci falta. Ara bé, innovar pel fet que estem cansats de fer el mateix no. Estic totalment d´acord que els infants d´ara no són els mateixos de fa trenta anys, però tampoc crec que la innovació “gratüita” sigui el més convenient. Quan parlo de innovació gratüita, m´estic referint a la innovació sense fonaments. Prendré com a exemple les escoles de Reggio Emilia. La meva qüestió és si les innovacions a aquestes escoles capdavanteres, és producte de la reflexió, l´anàlisi i la pròpia necessitat d´innovar, o si pel contrari s´innova perque és el que tothom espera que facin, i es vegin amb la “obligació” d´innovar, sí o sí. Un altre aspecte que me convida a la reflexió és el fet de trobar temps per a reflexionar en grup sobre el procés d´ensenyament aprenentatge. És evident que hi ha un problema de manca de temps perque el poc del que es disposa es dedica a altres coses, també importants. A part del fet de “prioritzar” tasques, crec que serà molt convenient com a futura mestra, esper i desitg, és mentalitzar-me que si vull fer les coses bé, li hauré de posar bastant de temps de la meva “butxaca”. Això em recorda al que ens va dir en Joan Domènech per vídeo-conferència el dia del debat; el grup de docents del centre on ell treballa han arribat al compromís de quedar a l´escola un dia per setmana durant una hora i mitja més, pel seu conta sacrificant el temps personal, per reunir-se i parlar del procés d´ensenyança-aprenentatge i reflexionar-ne al respecte. Personalment crec que ha arribat el punt d´aturar-se, i aixó ens vindrà “de conya” entre tanta accelaració, consumisme i “pitos i flautes”, i meditar seriosament sobre tot el que tenim, si serveix o no, i el que podem rescatar del bagúl de les “coses velles” per tal de seguir per endavant amb fermesa i convicció cap a oferir als nostres alumnes una educació de qualitat. Que ens equivocarem? Segur, però després ens tornarem a plantar i tornarem analitzar-ho tot. Que algú te una gran idea i ens agrada i és innovadora i la volem provar? Doncs ho provem, però sense revolucionar ningú. És el que Perellada diu a la conferència quan parla de centres on es volen fer tantes coses xules i engrescadores, que a la fi, no els surt tant bé com volien i perden també un poc el fil de les finalitats i funcions del que fan. L´anomena “estrés innovador”. I és que això passa més del que ens pensem. Les mateixes escoles ho diuen: “tenim tantes coses començades i tantes que en volem fer que no parem”, i me torna venir al cap allò de PRIORITZAR. Un altre punt que va nomenar Perellada i me va agradar molt perque ens colocaria en la “pell dels nostres fills” , és que perque els pares entenguem el que fan a l´escola, s´ens hauria de convidar més sovint a fer el mateix que fan els nostres fills. L´altre dia ens contava una mestra durant una reunió de Consell Escolar, que ella havia fet una experiència similar al seu antic centre de procedència. La conversa va sorgir parlant de la poca participació dels pares i mares en les eleccions al consell escolar que s´han celebrat fa poc. Varem parlar de la manca d´ interés d´alguns adults que no es podrà canviar mai, però també es parlà d´un gran nombre, per sort, de pares i mares que estaríen més interessats si coneguéssin més el funcionament de l´escola per tal d´entendre, comprendre i donar valor en definitiva, a la feina que es pot fer com a pares i mares per l´escola. Arràn d´aquest tema es feren una sèrie de propostes per “obrir” l´escola al poble com a primer pas, per tal que el poble s´apropi a l´escola. I això comença per, i torn pensar amb Malaguzzy, donar informació de manera atractiva i engrescadora a tots els adults que formen part de la comunitat educativa. La informació ben estructurada i ben presentada permet entendre millor el funcionament de les coses, i un cop ho sabem i ho entenem, la curiositat fa la resta. Finalment i això va ser el que més em va cridar l´atenció de tot el que es va dir a la conferència, va ser la idea que el pare i la mare o l´adult que cuida els alumnes ha de ser una persona altament considerada per part dels mestres, sobretot de cara als infants, ja que, com diu textualment Perrellada “són l´únic pare o mare que coneixen i potser ho fan el millor que saben i per aquell infant són els millors del món”. Arribat aquest punt record una conferència a la qual vaig assistir l´any passat. La senyora conferencianta es diu Carmen Fleta, i va dir una cosa que me va quedar gravat: “A través del llenguatge construïm realitats”. I va posar un exemple similar al de Perellada. Va dir que mai s´ens acudís contradir ( parlant als pares i mares que erem presents) una idea ni descalificar al professional en qüestió, davant els nostres fills. Perque aquelles paraules suposarien un pas enrera pels nostres fills, ja que l´infant te aquell mestre o adult com un exemple a seguir, i la descalificació li suposa un desequilibri que haurà d´ arreglar amb molta feina per part de l´infant, i potser no sabrà en qui confiar posteriorment. Açò me va fer reflexionar molt sobre el tema de la relativitat de les coses. Crec que massa sovint passa que tenim tendència a veure-ho tot des d´un únic punt de vista, i deixem de banda totes les altres perspectives. És important que aprenguem com a persones i com a futurs mestres d´escola, a mirar les coses des de diferents punts perque tots poden ser igual de vàlids. L´exemple dels pares de Perellada me fa veure que hem de respectar les persones que no actuen com nosaltres, i hem d´aprendre a valorar la gent de forma positiva. Tenc per norma pensar , abans de jutjar a ningú, que no ho hauria de fer, però de vegades ho faig, que en aquesta vida sempre hem de tenir present que ni uns són tant bons i ho fan tant bé, ni els altres són tant dolents i ho fan tant malament. Es tracta en definitiva, com varem esbrinar arràn de l´activitat del debat sobre la lentitud o rapidesa de l´escola, de trobar l´equilibri entre totes les coses. Finalment, ja per acabar, m´agradaria fer-ho amb una pluja d´idees que me vénen al cap quan pens en tot el que es va dir a la conferència: Gratitud, aprendre, constància, innovació, risc, saber veure els falls, intentar-ho de nou, reflexionar, comprendre, estimar, valorar, ser positius, treball en equip, somniar, infància, abraçar, informar, millor comunicar, respostes, més preguntes, analitzar, observar, alegria, somriure, pensar en positiu, tots podem aprendre, aprenem tota la vida, espai per somniar, voler, poder, creure, esperança, fer-ho possible, esser bona mestra, espai educatiu, Malaguzzy, Carles Soldevila, Carmen Fleta, Cris Moll, Pusy,....

MODELS EDUCATIUS EN LA PRIMERA INFANCIA. Els parcs infantils al poble d´Alaior

INTRODUCCIÓ En un principi, la intenció d´aquest treball era veure la qualitat que els parcs infantils d´Alaior ténen. Per tal de saber per on començar, varem decidir fer un sondeig per esbrinar quin de tots els que podem trobar al poble, era el més sol.licitat pels infants del poble, i per tant, dirigir el nostre treball cap a analitzar críticament les seves característiques i oferir possibles millores en cas de necessitar-ne. La nostra sorpresa va ser majúscula i, per tant determinant, quan en unes enquestes realitzades a un grupet d´ infants d´ entre 6 i 10 anys, varem descubrir que pràcticament cap fora un, havien sentit a parlar mai d´un parc del poble situat en un indret idílic paisagísticament parlant, i per tots popularment conegut com Dalt es munt de l´àngel. Contràriament al que es podria haver esperat, la nostra reacció va ser pensar :perquè ningú no el coneix? A partir d´aquí varem decidir que la nostra feina havia d´estar encaminada cap a descubrir quin són els motius pels quals aquests fillets i filletes d´Alaior, no coneixen l´existència d´aquest parc. FINALITATS DEL TREBALL Els parcs infantils són un aspecte de la vida dels infants que els afecta directament, ja que en són els usuaris. Per tant considerem que una bona eina per comprovar la qualitat dels serveis ofertats als infants, és estudiar els llocs on hi passen gran part del temps lliure. En un principi la idea era centrar-nos en tots els parcs infantils en general; però davant la quantitat de parcs que hi ha a Menorca i la manca de temps per poder realizar el treball, ens decidirem pels d´Alaior, ja que és el lloc on estudiem i passem un temps bastant important de la nostra vida. El motiu que ens va dur a decantar-nos pel parc de Dalt es Munt de l’Àngel, ja l´hem explicat. A més, considerem que està molt abandonat i creim que és lamentable que ningú intenti fer res per recuperar-lo. Si tenim en compte les seves característiques: - Vista privilegiada - Espai ombrívol - Difícil accés de cotxes - Sòl rústic que té zona d’arena - Els materials són naturals…. Resulta bastant increïble que l´Ajuntament o una assossiació de veïns, o algú, no intenti fer res per treure el màxim de suc a aquest espai natural. Nosaltres desde la modesta posició d´un petit grup d´estudiants, volem posar el granet d´arena per donar a conèixer aquest espai i intentar que la gent, al manco s´hi atraqui per admirar, encara que sigui, la bellesa d´un paisatge natural. BREU HISTÒRIA DEL PARC Fa uns quaranta anys el munt de l´àngel era un femeter, és a dir, el lloc del poble on la gent hi anava a abocar els fems. Ens conta una veïna que viu a la zona des de fa 40 anys, que durant l´estiu les rates es passetjaven ben satisfetes pel carrer, i que més que rates, allò eren cunills. Amb l´edificació de la torre de l´aigua, que abastiría a tots els habitants de la zona d´aigua per beure i cuinar, varen decidir posar bé allò, i traslladar els fems en un altre lloc. Aquella neteja va propiciar que augmentés el nombre d´habitants dalt es munt, i poc a poc, un lloc que havia estat ple de fems i pudor, es va convertir en una zona de fillets, passeig, tertúlies baix l´ombra i alegria. Amb l´augment de població i per tant, d´infants corrents i jugant per la zona, fa devers 20 anys, es va construir una zona de jocs. Durant molts anys els infants d´allà dlat van celebrar els seus aniversaris davall aquells pins, i els veïns van passar moltes estones de fresca davall aquell meravellós pinar. Però com tot en aquesta vida, els bons temps passaren, i els fillets i filletes cresqueren i deixaren de jugar i de viure allà. El parc es quedà sol i els pocs infants que quedaven volien jugar a altres coses noves, i poc a poc el parc es quedà trist i sol, fins arribar a una situació d´abandó total. No va ser fins fa uns dos anys, quan gràcies a la voluntat d´uns veïns, que varen decidir posar fi a la situació de precarietat que hi havia al parc. Els veïns farts de brutícia, xiringues, bòtils de vidre romputs , preservatius tirats pel terra, i renous durant l´estiu, varen decidir prendre cartes i aconseguiren que una brigada fes net la zona i posassin elements de joc nous. Varen retirar els vells de ferro rovellat, i varen posar quatre jocs de llenya que aconseguiren llevar d´altres parcs; allò de “despullar un sant per vestir-ne un altre”. Tot i açò, l´actitud incívica d´alguns propietaris de cans que els ménen a fer les seves necessitats al parc, provoca que encara molts dels veïns, es neguin a menar els seus ara ja nets, a jugar perquè ténen por d´infeccions i queixes de la brutícia dels “columpios”. RECERCA DOCUMENTAL En un principi semblava fàcil trobar un document on hi figuressin les normes que han de regular la construcció de parcs infantils. Però també curiosament, resulta que no en varem trobar cap. Posteriorment, durant una entrevista mantinguda amb la Tinent de Batle de l´Ajuntament d´Alaior, la senyora Laurecia Seguí, la qual ocupa també la concejalia de parcs i jardins, ens va explicar que no existeix una normativa com a tal per controlar la correcta disposició dels elements configuradors d´un parc ionfantil. El que sí existeix és la normativa que regula els materials de qué poden estar construïts els sóls dels parcs: arena o caux,. Pel que fa als jocs en sí, se suposa que els fabricants disposen d´una reglamentació que en cas de complir-se els permet vendre el seu producte. Per tant, ens hem de fiar un poc de “la virgen” en aquest sentit i de la professionalitat i honradesa del fabricant. TREBALL DE CAMP Per a dur a terme aquest treball de camp hem elaborat una sèrie de qüestionaris i hem preparat una entrevista a la concejala de parcs i jardins de l’Ajuntament d’Alaior, com a màxima responsable de la conservació d´aquestes zones del poble. Tot aquest material ve inclòs al final del treball en un apèndix. A més hem mantingut una interessant conversa a nivell informal (no està enregistrat ni escrit) amb una senyora que viu a la zona des de fa 40 anys. En feim referència a l´apartat de conclussions i reflexions final. Els qüestionaris els hem dividit en dos grups: adults i infants. Els adults hem intentat que fossin persones amb fills i que utilitzin el servei habitualment. No hem apuntat ni edats ni sexe perquè consideravem que l´important en el nostre cas és que fossin usuaris del parc. Els infants, són de 1r, 2n, 3r I 4rt de l’E.P. Mestre Duràn d’Alaior ( l´escola nova, de moment). Hem decidit aquesta escola pel seu escàs nombre d´alumnes matriculats, açò ens facilitava la feina, sincerament. Pel que fa a les edats, d´entre 6 i 10 anys, ens va atreure el fet que són usuaris reals dels parcs, i amb l´aditiu que saben escriure, per tant eren els millors per contestar un qüestionari. Els adults els varem escollir a l´atzar, però amb la peculiaritat que havien de tenir fills en edats d´anar a jugar al parc, per la qual cosa realitzarem les enquestes “a peu de parc”. El que sí hem d´esmentar, és que en aquest cas, els adults enquestats, no només són d’Alaior sinó que de tota Menorca. Així varem considerar, que la varietat de localització , ens podria permetre un més ampli ventall d´opinions i açò enriquiria les nostres pròpies reflexions sobre aquest treball. I així, comparar també, les opinions diverses sobre la qualitat de vida que els pares volen donar als seus fills. ANÀLISI DELS RESULTATS Després d’haver fet tots els qüestionaris als diferents grups, hem decidit analitzar-ho per separat I després comparar-ho. Qüestionari als fillets: - CONEIXES TOTS ELS PARCS QUE HI HA A ALAIOR? Dels 33 fillets enquestats, cap coneixia tots els parcs d’Alaior, uns quants n’enumeren 5 però cap els 6 que podem trobar al poble. Ens va cridar l’atenció que només una filleta conegués el parc de Dalt el Munt de l’Àngel. - A QUIN VAS A JUGAR? PERQUÈ? Dels 33 fillets, 26 van a jugar al poliesportiu, la causa que nombren la majoria és perque fan activitats extraescolars i així queden a jugar allà o quan els pares els van a recollir, queden amb ells a jugar. - AMB QUI HI VAS? El grup de 1r i 2n, la majoria els acompanyen al parc els pares, pocs casos són els que hi van amb els avis. En canvi, el grup de fillets més grans, ens ha dit que hi van sols, amb amics o amb els pares i germans. - QUE T’AGRADA MÉS DEL PARC? La gran majoria fan referencia a la tirolina, en segon lloc els columpis (tot hi que diuen que n’hi ha de romputs). - QUE T’AGRADA MENYS? El tobogán, tot i que no volem generalitzar perquè cada fillet és diferent i tenen gustos variats. - A QUÈ JUGUES QUAN VAS AL PARC? En aquesta pregunta ens ha cridat molt l’atenció que tot i que van al parc, moltes vegades no juguen amb els elements d’aquests sinó que es troben que o están ocupats o es troben amb amics i fan joc col•lectiu i simbòlic. - COM T’AGRADARIA QUE FOS? Molts demanen un espai ampli i més quantitat d’elements però no més varietat. Cal destacar que una filleta hagi demanat un espai adaptat per berenar (és la mateixa que coneix el parc de dalt el munt de l’Àngel). Es repeteix molt l’element de la tirolina i els columpis. - FER UN DIBUIX DEL TEU PARC IDEAL. Són dibuixos molt detallats i sembla que els hi ha agradat que els demenàssim la seva opinió. Molts dibuixen arbres tot i no havent-los demanat. Enquesta als adults: - QUÉ OPINES SOBRE ELS PARCS INFANTILS QUE HI HA A MENORCA? A Ciutadella, al haver-se reformat el parc de la plaça dels Pins, la gent valora més positivament aquesta situación, en canvi a la zona de Maó creuen que n’hi ha pocs i están mal cuidats. A Alaior consideren que es podrien millorar però que no están malament. Com a parcs ben conservats o adequats a les necessitats dels infants segons els adults trobem: el de ferreries i el de Punta Prima. - ON VIUS I QUINA OPINIÓ TENS DELS PARCS DEL TEU POBLE? La gent normalment utilita els parcs de la seva localitat ja que la gran majoria hi van els dies de feina. Els cap de setmana si volen fer activitats amb familia no van als parcs, van a altres llocs. - SOLS ANAR AL PARC AMB ELS TEUS FILLS? Els pares que tenen espai exterior a casa, no solen ser usuaris gaire freqüents dels parcs. Hi ha casos excepcionals de persones que vagin a llegir als parcs perque hi troben tranquil•litat. - A QUIN PARC VAS? Normalment la gent va als parcs que están més centrics o que están a prop de les activitats extraescolars. A Ciutadella seria el parc de la plaça dels Pins i l’empordà, a Ferreries el de la plaça Conqueridor, a Alaior el ramal, el poliesportiu i a Maó el parc de l’Esplanada i el Freginal. - QUINES COSES CONSIDERES QUE HA DE TENIR UN PARC? (SEGURETAT O DIVERSIÓ)? RAONA LA TEVA RESPOSTA Les dones han contestat quasi totes que el primer que s’ha de tenir en compte és la seguretat dels fillets, la higiene del parc i el manteniment d’aquest. En canvi, ens ha cridat l’atenció que els pares el primer que diuen és que hi ha d’haver diversió. - COM TROBES QUE HAURIEN DE SER ELS PARCS INFANTILS?. • Cuidats i nets • Vallats • Distingir zones per edats • Vigilancia profesional per evitar el gamberrisme • Espai per berenar • Ombres • Que hi hagi suficients atraccions • Zones àmplies • Diferents tipus de sòls (herba, arener…) Diferències entre les enquestes dels fillets i dels pares: - Els fillets demanen activitats de risc i emoció com és la tirolina, en canvi els adults demanen espai per córrer, segur i net. - Els fillets demanen més quantitat de jocs, en canvi els adults no ho tenen en compte, pensen més amb la seva tranquilitat que no pas amb la diversió dels seus fills. - Els fillets en cap moment miren per la seva seguretat, el contrari. - Els adults consideren el parc com un espai de pas, no com un espai de joc per fer-hi el capvespre. Per tant no li dónen l’importància que realment pot tenir en la vida quotidiana dels nens i en la seva qualitat de vida. - L’impressió que ens ha donat és que es un tema més proper als fillets, li donen molta importancia perque és un espai de diversió i són els principals protagonistes d’aquesta activitat. Entrevista a Laurecia Segui: Les conclussions que podem extreure de l´entrevista amb la tinent de batle són les següents: - Que els parcs es conservin millor o pitjor depén del bon ús que s´en faci. - Hi ha diferents projectes de remodelació de parcs, però tot depén del pressupost - Les millores, per tant es van fent poc a poc i per açò mai es pot apreciar realment el resultat. - El fet de no haver-hi una normativa vigent que reguli la disposició de parcs, ens fa pensar que la cosa és més seriosa del que sembla, perquè açò vol dir que li dónen tant poca importància que no necessita ser regulat. CONCLUSSIONS I REFLEXIONS FINALS Ens demanem per què els fillets i filletes no fan referència al parc de Dalt es Munt de l´Àngel. Considerem que és molt important i necessari que els infants coneguin el seu poble. Esteim parlant de l´entorn més immediat. Com podem esperar que el dia de demà aprenguin geografia, si som incapaços de mostrar-lis els encants del lloc on han nascut? La idea que la gent només conegui aquelles zones de la seva ciutat que sí estàn preparades i adaptades a les condicions pròpies i característiques de cada individu resulta insultant si tenim en compte que els organismes oficials com a representants de tots i cada un de nosaltres, han de vetlar perque els ciutadans poguem gaudir del nostre poble lliurement sense barreres ni inconvenients. Resulta indignant que un individu hagi d´anar forçosament a passar el seu temps d´esbarjo a aquelles zones que unes persones han decidit, per no sabem quins màgics motius, que aquell racó és millor o pitjor que aquell altre. Considerem penós que la globalitat, la igualtat d´oportunitats, la llibertat de moviment, i un llarg etc, no estiguin contemplades encara avui en dia dins el Segle XXI. És bastant patètic que els organismes municipals només mirin més enllà d´ells mateixos, quan hi ha un vot en joc. I mentres les somiades eleccions no arriben els veïns indefensos davant l´oblit i l´abandó, només poden fer el que fan: mirar cap un altre banda i sospirar per tanta deixadesa i passotisme esperant que els seus nets no els demanin per anar a jugar “al parc de baix ca s´àvia”. Com adults hem de ser models; i cuidar els espais forma part d´aquest paper, entre moltes altres coses. Però la indignació que ens provocà veure l´estat lamentable d´un parc en altre temps ple de vida, ens ha mogut a seguir amb aquest treball i aquest racó. Per açò i basant-nos una mica en les ideas de Tonucci en el seu llibre “Quan els infants diuen prou!” plantajerem una sèrie de propostes que trobam seríen positives per a tots els que viuen i visiten Alaior. Propostes: 1. Visita del parc amb les escoles. I implicar als infants en la recuperació i manteniment d´un espai pensat per ells. Es podria iniciar un projecte de recuperació d´aquests espais. 2. Recuperació. Treball inicial de Restauració respectant les característiques pròpies que ja té, millorar la jardinería, pintura, dotar-lo de suficient aigua i llum, eliminar aquelles estructures trencades i que per tant suposen un perill. Veure quins elements es poden conservar. Açò també podria ser una feina on col.laborés la brigada de l´Ajuntament. 3. Jornada de Participació Ciutadana. Dinamitzar una Convocatòria, “Bereneta” o “festa” amb plafons amb material d´expresió plàstica on els Infants acompanyats dels seus, puguin reflectir com voldríen que fos el parc. La creacio d´una assamblea on adults i infants puguin projectar la idea d´aquest espai en democràcia, aquesta idea es planteja en el llibre i la varem trobar interessant. Podríen fer mural o un rètol amb el dibuix del nom del parc, com voldrien que fos,.... 4. Equipament. Papereres (normals i de cans), faroles, rampa, senyals, etc... Evidentment s´ha d´aprofitar el que ja hi ha i en cas de no poder-se, posar-ne de nous o de reciclats d´altres llocs. 5. Entreteniment. Un ambient familiar o només infantil? Donar lloc a un escenàri per actuacions...pantalla per cinema a la “fresca”, a lo millor jocs per adults? Possiblement seria convenient obrir un plaç de suggerències per tenir en compte les propostes que surgíren. 6. Personal professional. Podrien nomenar una persona que fos l´encarregada d´anar per tots els parcs i rentar-los i encarregar-se del bon manteniment i podria fer de pont entre l´ajuntament i la gent del poble. 7. Material. Taules, bancs i jocs, etc... 8. Localització. Indagar amb la possibiliat de fer un carril bici des del carrer que dóna al centre; l´altre segurament no perque és una costa. Senyalització del parc al carrer. 9. Normes d´ús . Al parc podem jugar, respectar, etc ...fer una llista de forma compartida per tothom. Pel que fa a la qualitat de vida, creim que quan els pares i mares opinen sobre els parcs infantils, ho fan des de la seva pròpia opinió personal que en ténen del concepte de qualitat de vida, i per tant, aquesta serà diferent segons com s´entengui. Està clar que qualitat de vida, és un concepte totalment subjectiu, i per aquest mateix motiu, que se valorin uns aspectes o altres, dependran de moltes coses com valors, experiències personals, mancances, i un llarguíssim etc. Per exemple als infants tal vegada els agradaría anar a jugar al parc de Dalt es munt de l´àngel; però els pares per evitar riscos o per no caminar un poc més no els porten. Cal pensar que a part de riscos els infants experimenten, disfruten i es relacionen dins un important procés de socialització, aspectes que per altra banda, resulten del tot recomenables de potenciar. En altres parcs, en canvi, està tot tant protegit que els pares no es preocupen dels seus fills, i així l´estona d´esbarjo familiar es converteix en un altre moment de “solitud compartida.” Des del punt de vista dels pares, la qualitat és per a molts seguretat, que puguin jugar sols i que tot el material sigui adequat a les necessitats dels seus fills. Esteim totalment d´acord en la necessitat de renovar o millorar, i fins i tot restaurar, els elements de joc que configuren els parcs. Hem comprovat després de la nostra observació del parc in situ, que un element romput, o absent, representa un perill per la seguretat de l´infant usuari. A més hem d´esmentar que la zona de jardí necessita un bon repàs, fins i tot un nou plantejament, ja que les arrels poden ser un important element perillós per la seguretat de qualsevol visitant del parc. Un equipament mal cuidat provoca el rebuig dels pares i mares, i la posterior situació d´abandó i oblit del parc en qüestió. Aquest ha estat el motiu pel qual el parc de dalt es munt de l´àngel ha passat d´estar ple de fillets durant els estius, a estar buit i només visitat per drogadictes, joves amb ganes de festa, i parelles cercant intimitat. Durant una conversa mantinguda amb una veïna de la zona des de fa més de quaranta anys, ens comentava que quan ella i el seu marit hi varen anar a viure allà hi tiraven els fems. Els havia costat molt als veïns, veure aquella zona com el que fa vint anys havia arribat a ser: un preciós parc ple de vida i alegría. I ara els fèia molta pena veure com allò havia tornat acabar en un altre femeter ple de cagarades de cans, xiringues i preservatius. Aquell parc en un altre temps ple de fillets que hi celebraven les festes d´aniversari, ara no reb la visita més que d´algún foraster que presa de la curiositat es meravella quan descobreix les vistes que aquell raconet amaga. Per acabar amb aquestes reflexions, considerem que és una pena que no s´aprofiti la fabulosa zona d´ombra que ofereix aquell racó. És un bon indret que contribuiiría perfectament a millorar la qualitat de vida familiar si s´aprofitessin els capvespres en família per anar a fer la bereneta davall els pins, cosa que passa cada día menys.

Benvingud@ al meu blog

El primer que em passa pel cap quan començ a escriure aquesta presentació és pensar qué puc oferir d´interessant als futurs seguidors d´aquest blog. La resposta és que no ho sé. Potser és la millor forma de començar, essent sincera i confessant que no veig molt de sentit al fet de tenir un blog. Imagino que la gent que publica coses en un blog, són persones que ténen moltes coses a dir, i sobretot, moltes coses interessants que oferir als altres. Jo de moment, crec que no tinc res interessant que pugui resultar prou atractiu per visitar-me. Però si puc comprometer-me a intentar publicar coses que me resultin prou rellevants com per considerar la possibilitat de publicar-les i compartir-les amb qui les vulgui llegir.
De moment ens haurem de conformar amb una petita presentació d´aquesta que vos escriu, que després de molts anys d´haver deixat els estudis per diverses causes que ja vos contaré, va decidir que amb tres fills petits, una casa i un marit, no n´hi havia prou, i vaig matricular-me i provar sort en el món de l´Educació.
La sorpresa ha estat veure que m´agrada molt anar a classe i escoltar, i que a més apreng molt i aprovo!, la qual cosa no significa que no visqui algunes estones de nirvis i preocupacions. Però tot això forma part del joc....

Comentari del blog d´una companya....

Crec que no seré massa original i també comentaré el blog de na Mercè.
Consider que és molt complert quant a continguts, tot i que com ella mateixa diu, tot es pot millorar.
M´agraden molt els enllaços als blogs de les seves filles, i no me referesc al blog de l´escola, sinó als seus propis. Crec que hi duu molt de gust i veig que és perque ella sí li ha trobat un sentit a això de fer blogs, jo encara no li trobo!.
A més, m´agrada molt la seva plantilla, és molt fina, i també m´agrada que hi ha enllaços a tots els blogs de les seves companyes.
És una pionera amb tot aquest tema de blogs; jo només esper assemblar-me un poc a ella durant el proper curs.

UN FET RELLEVANT QUE VA CONDICIONAR LA MEVA DECISSIÓ D´ESTUDIAR MAGISTERI

Aquest títol pertany a una de les tres activitats que he de fer pel meu blog. La veritat és que resulta del tot interessant, tot i que si me pos a pensar, no hi ha res prou rellevant que m´hagi passat en la vida que hagi estat tant determinant.
Si puc dir que hi han hagut fets prou rellevants que m´han obligat a prendre decissions per deixar d´estudiar; com quan estudiava a Palma i me van cridar de l´hotel on treballava i me van dir que si no començava ja, no m´agafarien, davant aquesta contundència i la poca ajuda econòmica que me donaven els meus pares que no me podien pagar ni un billet d´avió, la meva determinació va ser rotunda: "Me´n vaig cap a Menorca i deix d´estudiar".
Una altra situació que me va provocar prendre una determinació cap a deixar d´estudiar, va ser quan al cap dels anys me vaig matricualr a ca´n Salort per fer MLE (Mestre de Llengua Estrangera)i per desgràcia la meva mare va caure malalta de càncer. El meu cap no podia amb tot i vaig anar deixant assignatures difícils per jo, fins que quan la pobre dona es va morir, tenia tantes assignatures acumulades, que el meu cap va tornar pensar allò de: "Natalieta mona, estudiar no deu ser lo teu. El destí te deu reservar una altra cosa"...I així de ben ressignada me vaig contentar i tornar a deixar els estudis per segona vegada.
Però la vida sempre dóna oportunitats, l´únic és saber-les veure i voler agafar, i així va ser com al cap de quasi 10 anys i tres fills meravellosos , vaig pensar que si estudiava i aconsegueixo ser mestra i fer el mateix horari d´ells, podré gaudir de les mateixes vacances i estar tot el temps amb ells....
I així va ser com vaig intentar entrar a la universitat, fins que un día després de dos anys tirant pre-inscripció, me van dir que la Universitat me tornava obrir les portes. "I aquest cop m´ho trauré", vaig pensar amb la il·lussió i les forces d´un que comença un nou projecte.
I aquí som! però una cosa ha canviat en el meu plantejament previ. Ara no vull només ser mestra per compartir horaris amb els meus fills, no, ara vull ser una Bona Mestra, i que els meus futurs alumnes me mirin amb amor i respecte, i que els pares i mares dels meus futurs alumnes me vegin pel carrer i al cap dels anys diguin: allà va na Natàlia, aquella gran mestra que el nostre fill o filla va tenir, i que encara recorda amb amor i respecte......