Aquesta història és la que jo els explic als meus fills cada any quan arriba Nadal i preparem l´arbre i el Betlem.
Som cristiana perquè me van batiar. També he fet la comunió, i fins i tot, me vaig confirmar, i me vaig casar, la primera vegada, per l´esglèsia.
Però actualment i des de fa uns quants anys, no som practicant.
Tot i açò, celebro Nadal perquè m´agrada allò que representa, o millor dit, m´agrada pensar en el que per jo representa, perquè m´ajuda pensar que tot i ser trist, al manco hi ha una época en l´any, un poc forçada, sí, però hi és, en la que encara que sigui perquè és Nadal, la gent ha de pensar en els altres, i intentar fer alguna cosa pels que están pitjor que un mateix, per allò del famós “Espíritu navideño”
Doncs bé, jo crec en Jesucrist, de fet, és un personatge que va existir històricament parlant, per tant crec en la persona real que va intentar ja fa molts i molts d´anys, canviar les coses, i pobre, no va poder; millor dit, no el varen deixar.
D´aquest Jesús va la meva història, ni miracles ni Reis de l´Orient, un home normal fill d´una família humil, a qui no li agradava el que vèia al seu voltant i va intentar fer veure als altres que s´havien de respectar entre ells, que no s´havien de jutjar per les aparences, que tots , homes i dones, havien de ser iguals,.... un Jesús, que explicava històries als altres perquè entenguéssin les coses millor, un Jesús humà en definitiva, que va nèixer d´una dona normal, na Maria i d´un Fuster, en Josep.
Aquí va el meu conte de Nadal.
Un conte per nadal
View more presentations from magefra.
