Carta publicada al Menorca el 24 d' Abril del 2008
Natàlia Vinent Mascaró
Quan jo era petita m'enrecord que estrenar cosa me provocava una felicitat i una sensació de nerviosisme que me feia estar impacient esperant l'hora de posar-me el que fos nou. És clar que fa trenta anys no estrenàvem tant com ara, i possiblement per açò donàvem a les coses un altre valor, però el fet és que només de pensar que les meves filles i el meu fill aniran a l'escola ova provoca que m'envaeixi aquesta fantàstica sensació que tenia de petita.
Pensar que estrenaran centre aqmb les seves classes amb mobiliari nou, noves pissarres, pati amb nous jocs, material nou.... me fa molta il.lusió.
Evidentment hi haurà coses que no m'agradaran tant, açò ja ho sé, però com deia ma mare que en sabia molt de sa vida, tot s'aclareix si hi ha bona voluntat, i jo estic segura que, parlant d'un equip de gent amb ganes per arrancar un nou projecte, tot ho aconseguirem.
És veritat que s'horari partit és fastigós, però hi haurà servei de menjador per als que tenen pares i mares treballant, i quedar a menjador és molt positiu per als fillets, perquè fan una dieta equilibrada i mengen de tot, aprenen hàbits d'higiene i bones formes a l'hora de seure i menjar, fomentam la seva autonomia.... i a més, si l'horari partit fos perjudicial per als infants, podeu creure que no es faria.
També sé que a les tres fa molta vessa menar els al.lots a l'escola, a jo la primera!, però el cos s'acostuma a tot, i el dels nostres fills més. Com deia aquella famosa cançó de Mary Poppins "amb un poquet de sucre la medicina passa millor". Possiblement tot d'una de sucre n'haurem de posar molta, però en aquesta vida l'hem de tenir sempre a mà.
Que han de travessar la carretera? Sùpòs que hi haurà municipals controlant el trànsit com a zona escolar que serà, i a més segons tenc entès es vol crear des de l'Ajuntament una ruta escolar per tal de facilitar-nos les coses a tots.
M'enrecord que quan s'havia d'obrir es Pouet, els pares i mares estàvem retgirats igual que ara perquè el fet de fusionar dues escoles suposa molts de mals de cap, i ja ho veis! l'escola funciona tant bé que ningú s'enrecorda des Ramal ni de la Salle petita!
Vos confessaré que me provoca ganes de riure per no dir una altra cosa es fet que després de tants anys de sentir queixes sobre si es Comas ha quedat petit, si està molt massificat, ses aules prefabricades, aules de música i plàstica que "volen" per manca de recursos, i un llarg etc...... ara que per fi tindrem s'escola nova, resulta que no la volem perquè al manco es primer any s'obliga per llei a impartir classe en horari partit! Tenc amigues que els seus fills van a la Salle amb horari partit i també fan feina com tothom amb horaris com tothom i tot ho aclareixen com tothom! I els seus fills estan ben satisfets!
Jo tenc molt clar que duré els meus fills a l'escola nova, perquè l'oportunitat és fantàstica, i voldria amb aquesta carteta animar als pares i mares indecisos que també ho facin.
Estic contenta i agraïda per aquesta escola nova perquè suposarà entre moltes altres coses "l'alliberació" del Comas de tanta massificació i açò repercutirà positivament en es nostres fills i filles que en definitiva són els que importen. El Comas podrà recuperar les seves aules de música i plàstica tant de temps "segrestades" i a la millor en podran tenir una d'informàtica i una per anglès! Esper i desig que així sigui perquè vull el millor pels nostres fills i filles.
Estic contenta per les meves filles i el meu fill i tenc moltes ganes de fer feina per una escola nova amb il.lusió, amb bones idees, i amb moltes ganes de treballar pels nostres fills i filles.
Jo com a mare estic dosposta a posar el meu granet de sucre per aconseguir-ho, i com jo, sé que hi haurà molta gent.
Gràcies a tots els que han fet possible aquest naixement de s'escola nova.
