BENVINGUTS AL MEU BLOG



La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.

Esper que vos agradi!









EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL: PARAULES POSITIVES

Aquesta dinàmica la van preparar amb molt d´amor i carinyo n´ Ester i n´ Erika.
Consistía en que assegudes totes en rotllana, haviem d´anar diguent una a una, una paraula positiva de la que toqués del grup.
Elles les anaven apuntant i finalment ens sorprengueren amb una "piruleta" amb totes les paraules positives que havien dit d´aquella persona.
Aquesta activitat és molt interessant, sobretot per reforçar l´autoestima de les persones. Jo encara guardo la meva llista d´aspectes positius; i vos puc assegurar que de tant en tant m´ajuden a alegrar-me el dia.
Als seus blogs podreu trobar més informació i fotos d´aquesta activitat

EDUCACIÓ EMOCIONAL: EL PUZZLE


Una altra dinàmica de grup que varem dur a terme el curs passat, va ser un puzzle  que ens va preparar na Pilar.
Consistía en fer-lo entre totes per tal de fomentar el treball en equip i potenciar així, el sentiment de pertinença com a part de un tot.
Per a la seva realització, ens varem distribuir en petits grups, i ens va repartir una part del puzzle a cada grupet.
Quan  resolguerem el puzzle entre totes  hi havia una sorpresa amagada a dins: en aquell mosaic hi havia el nom de totes i cada una de noltros.
Personalment me va agradar molt trobar el meu nom allà escrit, perquè me va fer sentir part d´un grup, de fet, l´activitat es fa per açò.
Al blog de la meva companya hi trobareu més informació sobre aquesta dinàmica de grup, visiteu-lo, vos agradarà: http://eportafolidenapilar.blogspot.com/



EDUCACIÓ EMOCIONAL: LA TELA D´ARANYA

Aquesta va ser una altra dinàmica de grup, des del meu punt de vista, i sense voler menysprear a les meves companys, va ser la més polida de totes les que varem fer.
La va preparar n´Ana Orfila.
L´únic material que es necessita és un fil de llana i que tothom estigui assegut en rotllana.
La primera persona que va començar a parlar, va ser n´Ana, i la seva sinceritat, va contribuir a crear, ja de primeres, un clima de confiança que va contagiar a les altres a mide que ens passaven el fil. 
Cada persona és molt lliure de parlar o no, d´allò   que consideri prou important i que realment li vengui de gust  compartir amb la resta.
A partir d´aquesta intervenció, la persona que ha parlat, li passa el fil a un altre i aquesta explica cosa, si vol.
Poc a poc es va creant un caliu que propicia que vagin  aflorant sentiments i històries privades i hermoses d´escoltar.
L´exercici serveix per coneixer-nos millor i contribueix a crear i fer més fermes els vincles entre les persones.
És una activitat molt recomenable a nivell de petits grups d´amics i amigues,  de treball, equips, etc. 
Gràcies Ana per aquesta meravellosa activitat.

EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL. RISOTERAPIA

El curs passat, a l´assignatura d´Educació emocional, varem estar presentant diverses tècniques per fer dinàmiques de grup.
La meva companya na Estefi i jo mateixa, varem preparar uns exercicis de risoteràpia,  ja que ens fèia il·lussió  preparar   una cosa divertida i de desnhinibició total per perdre la por al ridícul, i sentir-nos bé.
Aquesta tècnica està considerada com una estratègia psicoterapèutica que produeix molts beneficis a nivell mental i emocional. Si es fa en grup aporta el factor contagi i l´alegria de compartir.
A més, ja sabeu que riure molt allarga la vida, no?


La nostra activitat es va dividir en tres parts.

La primera varem jugar al "llenguatge dels camells".
Consisteix en colocar-nos totes tumbades al terra amb la panxa per amunt, i situant el nostre cap damunt la panxa d´una companya. Cada una ha de dir cosa, el que li passi pel cap, però xerrant molt poc a poc i obrint molt la boca per articular, de forma que imites el moviment maxilar dels camells. Quan un comença a riure, provoca que el cap del company que te sobre la seva panxa, es comenci a moure, i això afavoreix un contagi de somriures.

La segona activitat consistia en fer una guerra de coixíns.

I la tercera part, era un exercici de relaxació. Haviem de tancar els ulls i concentrar-nos en pensar en aquelles persones a qui estimem; tant les que son aquí, com les que ja no hi són, i els haviem d´enviar bombolles de color de rosa.
El rosa simbolitza l´amor sincer i romàntic.
Qualitats com l´estima i la serenitat s´associen també a aquest color, aixi com l´empatia i l´energia positiva.
Pensar en rosa ajuda a evitar mals sentiments i desitjos negatius.
És el color de l´armonia , l´alegria i el benestar.

Per tant, vos desitgem que la vostra vida estigui plena de moments roses.

Un cop finalitzada la sessió, varem repartir a les nostres companyes un punt de llibre on s´explicava el sentit de la risoteràpia i la simbologia del color rosa. Esperem que totes s´ho vagin passar igual de bé que noltros preparant l´activitat.  

Estefi i Natàlia







COMIAT A MON PARE

Aquesta carta la vaig escriure i la vaig llegir el dia del funeral del meu pare el dia 18 de Gener del 2008

Estimat papà:

Avui celebram es teu funeral i després te donarem cristiana sepultura; però ja fa dies que ens has deixat, i ho vas fer de sa millor manera que mai no t´hauries imaginat: ben perfumat i modat a punt d´anar a fer el que més t´agradava en aquesta vida: cantar.

Des d´aquell moment en que es teu cor va dir: - prou Tòful, fins aquí hem arribat;- cada un dels teus fills ens hem mobilitzat i unit com una pinya per donar-te el millor de cada un de noltros, tot per tu: ses nostres pregàries, ses nostres llàgrimes, i com diu aquella cançó “la paz y el tormento”.

Finalment has començat aquest viatge com  volies, rodetjat dels teus i amb es nostre amor, que és molt.

T´en vas ben servit d´aquesta vida i ho pots fer satisfet. Sa mort te es do d´esborrar tot allò que ens fèia mal, quedant en noltros sa dolça melangia dels bons moments, que gràcies a Déu, han estat molts.

Esperam que en aquest camí que seguiràs te trobis prest amb aquells éssers que tant t´estimaves: a ton pare i a ta mare, aquells germans que no vas  conèixer, i com no, a na Nacarina que tant has enyorat.

Els que quedam seguirem recordant amb un somriure ses teves històries d´aquell temps, ses teves “batalletes” i sa teva veu, aquella preciosa veu que li cantava “En junio una madrugada” a sa seva enamorada.

Una vida dóna per molt, i sa teva ha estat una d´aquelles que deixen moltes anècdotes per contar; algunes per olvidar, altres per mantenir vives….però en definitiva una vida que no ha deixat indiferent a ningú. Per açò sempre te recordarem, especialmente els teus fills i filles, gendres i nores, i sobretot els teus nets.

Sempre te durem en els nostres cors com un tresor.

Descansa en pau.

ITV

Carta publicada al Menorca el 15 de Maig del 2008

ITV

Per Natàlia Vinent


Per fi comença el bon temps! I amb la seva arribada ens entren moltes ganes de fer coses perquè el dia s´ha allargat i disposem de més temps de sol, sobretot durant els capvespres, que a l´hivern s´han fet eterns.

Fa ganes sortir a fer una volteta i programar activitats amb els infants, que es poden anar a dormir un poquet més tard. Començam a treure la roba d´estiu, i ens il.lusiona deixar les jaquetes i retirar els foscos colors i textures de l´hivern per donar pas a l´alegria dels tons primaverals dins els nostres armaris. Haurem de preparar les casetes de ses voreres, enguany pot ser tocarà emblancar, repassar els mobles de la Terrassa i transplantar ramells, el nostre cos es prepara per estar més hores a fora, i, en definitiva, la nostra vida s´obrirà a l´estiu.

Per fi ens podrem llevar el most de l´hivern, que desapareixerà durant ses passejades per la platja a la vora de la mar…

Però amb la platja i la mar arriba la tant temuda per moltes de noltros època del biquini. Perquè, siguem sinceres, a qui no li ha passat pel cap quan es veu davant el mirall amb la seva roba de bany allò de : “ai! Que lletja que estic! Enguany no aniré a nedar!”.

Es pot dir que per moltes de noltros si l´estiu no haguessim de mostrar els nostres encants en públic, seria perfecte. Però no és així, i clar, comença, per les que no hem fet els deures, la preocupació de pensar com ho puc fer per nedar i que la meva anatomía, diguem-li generosa, passi el més desapercebut possible.

Evidentment, les que si han fet els deures i obligacions estarán fantàstiques amb els seus biquinis per a lluir “tipo”, i és que si una fa un sacrifici com és fer règim, després ho voldrà mostrar, i bé que fan, faltaría més!Però les que ens hem quedat pel camí, haurem de fer idees i de pressa, que la calor ja és aquí.

Jo com que som una de les que no ha fet els deures bé, he pensat un parell de cosetes que compartiré amb vosaltres per tal de dur a terme la “operación biquini”. Requerirà dedicació, açò sí, i constancia, però val la pena.

El primer de tot será vigilar bé de procurar-se una bona depilació, i és que allò de: “on hi ha pel hi ha alegría” ha quedat obsolet i totalment fora de circulació.

El segon será mantenir la pell ben hidratada, que brilli, açò significa que després de cada dutxa ens haurem de ben embadurnar de crema de cap a peus. Una pell hidratada sempre contribueix a dissimular les estríes i la cel.lulitis, i si és “autobronceadora”, molt millor perquè dissimularà més.

El tercer será escollir un bon modelet per a les estones de bany, i és que será molt important el fet d´anar a la platja ben elegant, ja que si algún “macizorro” dels molts que inunden les nostres platges durant l´estiu ens veu súper elegants podrá pensar: “Gordita sí, pero qué elegancia!”

Serà molt important un vestit de bany que dissimuli el màxim la panxeta, que ens resalti els pits si en tenim poc (ja que si un es fixa amb els pits, no ho farà amb altres coses, que és el que interessa), i que no ens apreti molt la zona de les cuixes per evitar bonys de “xueta” tan poc afavoridors. Evidentment amb el bañador ens haurem de comprar un pareo que ens faci conjunt! Açò és molt important, ja que anar ben conjuntades farà que el nostre “paseíllo” per la platja sigui d´allò més fashion.
També podem triar una camisola millor llarga que curta, i d´un color ben elegant! Ses dones que esteim més rodonetes, ens afavoreix un color vistós ja que veurer-nos, ens veuen, i el nostre bronzejat será més afavoridor. Si volem, les més atrevides podem completar la camisola amb un mocador al cap fermat a la nuca amb unes grans ulleres de sol en pla “dónde está el yate” o bé substituir el mocador, sempre conjuntat amb la camisola, per una súper pamela en plan “verano en Saint Tropez”. Si a aquest look li afegim unes sandàlies daurades, podem anar fins i tot al xiringuito a fer es vermutet.

Sobretot, i açò és molt important, anar amb el cap ben alt, que se vegi seguretat, que açò sempre intimida, no sigui que algún dels molts tipus esculturals que neden ens vulgui venir a demanar de noves i ens posi en un compromís.

I és que amb tot açò de règims, exercici, bellesa i un llarg etcétera està ben clara una cosa, “para presumir hay que sufrir”, i en aquesta vida tot és qüestió d´ITV, o el que és el mateix: Important Tenir Voluntat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...