Crec que no seré massa original i també comentaré el blog de na Mercè.
Consider que és molt complert quant a continguts, tot i que com ella mateixa diu, tot es pot millorar.
M´agraden molt els enllaços als blogs de les seves filles, i no me referesc al blog de l´escola, sinó als seus propis. Crec que hi duu molt de gust i veig que és perque ella sí li ha trobat un sentit a això de fer blogs, jo encara no li trobo!.
A més, m´agrada molt la seva plantilla, és molt fina, i també m´agrada que hi ha enllaços a tots els blogs de les seves companyes.
És una pionera amb tot aquest tema de blogs; jo només esper assemblar-me un poc a ella durant el proper curs.
UN FET RELLEVANT QUE VA CONDICIONAR LA MEVA DECISSIÓ D´ESTUDIAR MAGISTERI
Aquest títol pertany a una de les tres activitats que he de fer pel meu blog. La veritat és que resulta del tot interessant, tot i que si me pos a pensar, no hi ha res prou rellevant que m´hagi passat en la vida que hagi estat tant determinant.
Si puc dir que hi han hagut fets prou rellevants que m´han obligat a prendre decissions per deixar d´estudiar; com quan estudiava a Palma i me van cridar de l´hotel on treballava i me van dir que si no començava ja, no m´agafarien, davant aquesta contundència i la poca ajuda econòmica que me donaven els meus pares que no me podien pagar ni un billet d´avió, la meva determinació va ser rotunda: "Me´n vaig cap a Menorca i deix d´estudiar".
Una altra situació que me va provocar prendre una determinació cap a deixar d´estudiar, va ser quan al cap dels anys me vaig matricualr a ca´n Salort per fer MLE (Mestre de Llengua Estrangera)i per desgràcia la meva mare va caure malalta de càncer. El meu cap no podia amb tot i vaig anar deixant assignatures difícils per jo, fins que quan la pobre dona es va morir, tenia tantes assignatures acumulades, que el meu cap va tornar pensar allò de: "Natalieta mona, estudiar no deu ser lo teu. El destí te deu reservar una altra cosa"...I així de ben ressignada me vaig contentar i tornar a deixar els estudis per segona vegada.
Però la vida sempre dóna oportunitats, l´únic és saber-les veure i voler agafar, i així va ser com al cap de quasi 10 anys i tres fills meravellosos , vaig pensar que si estudiava i aconsegueixo ser mestra i fer el mateix horari d´ells, podré gaudir de les mateixes vacances i estar tot el temps amb ells....
I així va ser com vaig intentar entrar a la universitat, fins que un día després de dos anys tirant pre-inscripció, me van dir que la Universitat me tornava obrir les portes. "I aquest cop m´ho trauré", vaig pensar amb la il·lussió i les forces d´un que comença un nou projecte.
I aquí som! però una cosa ha canviat en el meu plantejament previ. Ara no vull només ser mestra per compartir horaris amb els meus fills, no, ara vull ser una Bona Mestra, i que els meus futurs alumnes me mirin amb amor i respecte, i que els pares i mares dels meus futurs alumnes me vegin pel carrer i al cap dels anys diguin: allà va na Natàlia, aquella gran mestra que el nostre fill o filla va tenir, i que encara recorda amb amor i respecte......
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
