L'hivern és per definició l'època de l'any que més es presta a somniar. És l'època dels Reis de l'orient; de celebrar el Nadal; l 'arribada d'un any nou i l'acomiadament del vell.
És època de seure vora la ximenèia, de torrar sobrassada, de seure junts al sofà i compartir la manteta.
És temps de dormir molt juntets i de beure calentes infussions amb el resplendor de la llum d'una espelma per companyía i si pot ser, també d'un bon llibre.
És temps de jugar tots junts al parxís o a l'escambrils....
Però també és época de fades. Sabeu per què? perquè les fades aprofiten que hi ha poca gent que passetgi pel bosc i surten a cercar el seu menjar.
Sabeu que mengen les fades? mengen uns fruits que estàn tant amagats que només elles els poden collir.
Les fades surten a l'hivern perquè així no corren perill que ningú les pugui trobar; o heu vist mai cap fada a l'estiu prenent el sol a la platja? no! perquè a l'estiu no surten mai. Així com els ossos hivernen, les fades estivernen, per açò ningú ha vist mai cap fada. Però tots sabem que existeixen perque tots tenim evidències que les fades existeixen. Sinó, perquè a les cases desapareixen coses i ningú en torna saber res mai més? Per exemple els calcetins! sabeu perquè fan servir les fades els calcetins? Doncs per dormir-hi calentetes. Els calcetins són a les fades el que els sacs de dormir són als humans! I sinó penseu en quines són les coses que despareixen: joies petites d'or, que empren entre altres ingredients per fer la pols de fada; claus, llàpissos, cinturons,.... tot són materials que elles fan servir per construir-se les seves casetes!
Sabeu què passaria si algú trobés mai l'amagatall de les fades? doncs que els podria robar la pols màgica i llavores ja no existirien coses polides. Però per fer servir la pols màgica no n'hi ha prou amb tenir-la en la mà i ja està, no! per fer servir la pols de fada correctament l'han d'acompanyar d'unes paraules molt precises i concretes que només coneixen les fades. Són unes paraules màgiques que s'aprenen quan són petites i que de grans obliden per això ningú coneix quines paraules són. Per lo vist, quan neix una fada l'envien a una escola per aprendre a ser fades i és allà on aprenen les paraules per fer servir la pols de fada. Quan se l'han apresa, aquestes paraules passen a formar part de l'inconscient de les fades i només les recorden en l'instant en que les han de fer servir.
No me créis?
Doncs proveu d'anar un dia de molt de fred i de molt de vent i pluja enmitg del bosc i comenceu a cercar entre les mates i els pins a veure si trobeu una fada, però sobretot no faceu gens de renou! que si vos veuen elles i vosaltres no les véis vos poden fer alguna malifeta i qui sap? a lo millor torneu a casa sense nas, o sense orelles, o sense cabells!....
Jo per si de cas, me quedo a casa pensant que si ningú no ha vist mai cap fada de veritat, deu ser per algún motiu que encara no sabem. Però igual que les bruixes, "haberlas haylas" i sinó que li demanin a tots els meus calcetins que s'han quedat sense parella...
Feliç hivern!
