DES DE COMENÇAMENT DE LA VIDA ESCOLAR DELS NOSTRES FILLS INTENTEM QUE TOT ELS VAGI BÉ PERQUÉ VOLEM QUE SIGUIN FELIÇOS I QUE S´HO PASSIN BÉ.
DE VEGADES VOLEM AJUDAR, I NO SABEM BEN BÉ COM.
NO DISPOSEM DE MASSA TEMPS, NO ENS PODEM COMPROMETRE A ANAR A REUNIONS SETMANALS D´APIMES; I NO ENS CONSIDEREM PROU PREPARATS PER "PASSAR AVANT" DINS UN CONSELL ESCOLAR.
EL DILEMA ÉS :SI JO VULL FER ALGUNA COSA PERÒ NO SÉ QUÉ FER, QUÉ FAIG?
JO HO TENC BASTANT CLAR: PARTICIPA EN TOT ALLÒ QUE PUGUIS. VEURÀS QUE COMENCES FENT-HO COM UN FAVOR I AL FINAL T´HO PASSES TANT BÉ QUE EL FAVOR T´EL FAN A TÚ.....
BENVINGUTS AL MEU BLOG
La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.
Esper que vos agradi!
ANAR A CONTAR CONTES
![]() |
A la classe de na Gemma contant el conte de la princesa que no volia ser princesa de contes. |
El primer dia que la mestra de la meva filla gran me va demanar per anar-hi a contar un conte, vaig tenir molt de mal de panxa i molt de mal de cap.
Per jo era un gran orgull perquè me fèia molta il.lusió; però també tenia molta por: de fer-ho malament, de no saber contar el conte, d´avergonyir a la meva filla davant els seus companys,.... un llarg etzètera de sentiments, tots negatius, m´invadiren.
Vaig confessar els meus temors a la mestra, i un cop superades totes les pors, vaig concentrar-me en inventar-me un conte que els pogués agradar i engrescar.
Amb l´ajuda de la mestra va sortir el conte de na Joana, una tortuga que no volia tenir closca, i als infants els va agradar molt.
I la meva filla? feliç d´orgull perquè la seva mare li havia anat a contar un conte inventat per ella per contar a tots els seus companys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)