BENVINGUTS AL MEU BLOG



La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.

Esper que vos agradi!









COMIAT A MON PARE

Aquesta carta la vaig escriure i la vaig llegir el dia del funeral del meu pare el dia 18 de Gener del 2008

Estimat papà:

Avui celebram es teu funeral i després te donarem cristiana sepultura; però ja fa dies que ens has deixat, i ho vas fer de sa millor manera que mai no t´hauries imaginat: ben perfumat i modat a punt d´anar a fer el que més t´agradava en aquesta vida: cantar.

Des d´aquell moment en que es teu cor va dir: - prou Tòful, fins aquí hem arribat;- cada un dels teus fills ens hem mobilitzat i unit com una pinya per donar-te el millor de cada un de noltros, tot per tu: ses nostres pregàries, ses nostres llàgrimes, i com diu aquella cançó “la paz y el tormento”.

Finalment has començat aquest viatge com  volies, rodetjat dels teus i amb es nostre amor, que és molt.

T´en vas ben servit d´aquesta vida i ho pots fer satisfet. Sa mort te es do d´esborrar tot allò que ens fèia mal, quedant en noltros sa dolça melangia dels bons moments, que gràcies a Déu, han estat molts.

Esperam que en aquest camí que seguiràs te trobis prest amb aquells éssers que tant t´estimaves: a ton pare i a ta mare, aquells germans que no vas  conèixer, i com no, a na Nacarina que tant has enyorat.

Els que quedam seguirem recordant amb un somriure ses teves històries d´aquell temps, ses teves “batalletes” i sa teva veu, aquella preciosa veu que li cantava “En junio una madrugada” a sa seva enamorada.

Una vida dóna per molt, i sa teva ha estat una d´aquelles que deixen moltes anècdotes per contar; algunes per olvidar, altres per mantenir vives….però en definitiva una vida que no ha deixat indiferent a ningú. Per açò sempre te recordarem, especialmente els teus fills i filles, gendres i nores, i sobretot els teus nets.

Sempre te durem en els nostres cors com un tresor.

Descansa en pau.

ITV

Carta publicada al Menorca el 15 de Maig del 2008

ITV

Per Natàlia Vinent


Per fi comença el bon temps! I amb la seva arribada ens entren moltes ganes de fer coses perquè el dia s´ha allargat i disposem de més temps de sol, sobretot durant els capvespres, que a l´hivern s´han fet eterns.

Fa ganes sortir a fer una volteta i programar activitats amb els infants, que es poden anar a dormir un poquet més tard. Començam a treure la roba d´estiu, i ens il.lusiona deixar les jaquetes i retirar els foscos colors i textures de l´hivern per donar pas a l´alegria dels tons primaverals dins els nostres armaris. Haurem de preparar les casetes de ses voreres, enguany pot ser tocarà emblancar, repassar els mobles de la Terrassa i transplantar ramells, el nostre cos es prepara per estar més hores a fora, i, en definitiva, la nostra vida s´obrirà a l´estiu.

Per fi ens podrem llevar el most de l´hivern, que desapareixerà durant ses passejades per la platja a la vora de la mar…

Però amb la platja i la mar arriba la tant temuda per moltes de noltros època del biquini. Perquè, siguem sinceres, a qui no li ha passat pel cap quan es veu davant el mirall amb la seva roba de bany allò de : “ai! Que lletja que estic! Enguany no aniré a nedar!”.

Es pot dir que per moltes de noltros si l´estiu no haguessim de mostrar els nostres encants en públic, seria perfecte. Però no és així, i clar, comença, per les que no hem fet els deures, la preocupació de pensar com ho puc fer per nedar i que la meva anatomía, diguem-li generosa, passi el més desapercebut possible.

Evidentment, les que si han fet els deures i obligacions estarán fantàstiques amb els seus biquinis per a lluir “tipo”, i és que si una fa un sacrifici com és fer règim, després ho voldrà mostrar, i bé que fan, faltaría més!Però les que ens hem quedat pel camí, haurem de fer idees i de pressa, que la calor ja és aquí.

Jo com que som una de les que no ha fet els deures bé, he pensat un parell de cosetes que compartiré amb vosaltres per tal de dur a terme la “operación biquini”. Requerirà dedicació, açò sí, i constancia, però val la pena.

El primer de tot será vigilar bé de procurar-se una bona depilació, i és que allò de: “on hi ha pel hi ha alegría” ha quedat obsolet i totalment fora de circulació.

El segon será mantenir la pell ben hidratada, que brilli, açò significa que després de cada dutxa ens haurem de ben embadurnar de crema de cap a peus. Una pell hidratada sempre contribueix a dissimular les estríes i la cel.lulitis, i si és “autobronceadora”, molt millor perquè dissimularà més.

El tercer será escollir un bon modelet per a les estones de bany, i és que será molt important el fet d´anar a la platja ben elegant, ja que si algún “macizorro” dels molts que inunden les nostres platges durant l´estiu ens veu súper elegants podrá pensar: “Gordita sí, pero qué elegancia!”

Serà molt important un vestit de bany que dissimuli el màxim la panxeta, que ens resalti els pits si en tenim poc (ja que si un es fixa amb els pits, no ho farà amb altres coses, que és el que interessa), i que no ens apreti molt la zona de les cuixes per evitar bonys de “xueta” tan poc afavoridors. Evidentment amb el bañador ens haurem de comprar un pareo que ens faci conjunt! Açò és molt important, ja que anar ben conjuntades farà que el nostre “paseíllo” per la platja sigui d´allò més fashion.
També podem triar una camisola millor llarga que curta, i d´un color ben elegant! Ses dones que esteim més rodonetes, ens afavoreix un color vistós ja que veurer-nos, ens veuen, i el nostre bronzejat será més afavoridor. Si volem, les més atrevides podem completar la camisola amb un mocador al cap fermat a la nuca amb unes grans ulleres de sol en pla “dónde está el yate” o bé substituir el mocador, sempre conjuntat amb la camisola, per una súper pamela en plan “verano en Saint Tropez”. Si a aquest look li afegim unes sandàlies daurades, podem anar fins i tot al xiringuito a fer es vermutet.

Sobretot, i açò és molt important, anar amb el cap ben alt, que se vegi seguretat, que açò sempre intimida, no sigui que algún dels molts tipus esculturals que neden ens vulgui venir a demanar de noves i ens posi en un compromís.

I és que amb tot açò de règims, exercici, bellesa i un llarg etcétera està ben clara una cosa, “para presumir hay que sufrir”, i en aquesta vida tot és qüestió d´ITV, o el que és el mateix: Important Tenir Voluntat.

ENGUANY TOQUEN "DESPEDIDES"

Carta publicada al Diari Menorca el 2 de Juliol del 2010

(La vaig  dedicar a ses fantàstiques Mestres que durant cinc anys me van ajudar cuidant als meus fills)

Sí, ja sé que aquí a Menorca ses despedides no ho són tant, i la cosa no resulta ni la meitat de trista com la pròpia parauleta ens convida a evocar.

Però quan una persona ha tingut un tracte pràcticament diari, al llarg de quasi 10 mesos en l´any, amb un grup de persones durant cinc anys seguits; i a partir del setembre la relació diària ja no hi será perquè el teu fill petit anirà a P3 en un altre centre, i ja no tens més fills per dur-los, i per tant, no les veuràs….la cosa canvia i molt.

Estic parlant evidentment de l´escola des Pouet. O millor dit, estic parlant de na Lourdes, na Niní, na Mari, ses Sílvies, na Sara, na Toia, na Juana, na Janet, na Sonia, na Kai,…. Estic parlant d´un equip de persones a les que , com va escriure en Carles Soldevila, “Estim, perquè eduquen els meus fills, com no les podría estimar?”

Podria començar a escriure moltes coses i totes bones, però no vull convertir aquesta carta en un manifest avorrit i cursi, que ja ho és prou. El que sí vull és donar-vos les gràcies públicament per la vostra dedicació als meus fills durant tots aquests anys.

Normalment la gent no sap valorar la vostra professió, però jo, que me consider un poc del “gremi”, sí que ho faig. I sé que moltes vegades ens queixem, jo la primera, de les quotes que suposen una gran guardiola, o del pagament del material que és car….; però quan una veu els resultats de la vostra feina… quan una mira els seus fills a la cara i els veu contents i satisfets d´anar a l´escola, sent la recompensa de tots aquells doblers gastats i pensa: “quina bona inversió que he fet”.

No crec que la gent sepi realment el que significa la vostra professió. Molts pensen que veniu aquí a “jugar a fer de mares”. "Canviar quatre bolquers, cantar quatre cançons, procurar que no es facin cap mal, repartir molts de bessos i abraços, i…. hala! Ja és hora de tornar-los amb ses seves mares de “de ver”.

Però no ens hem d´enganar: les mares no aconseguim que els nostres fills recullin les joguines al ritme d´una cançó. Les mares no aconseguim que els nostres fills s´asseguin davant el berenar a taula, i el que és més, esperin que tothom hagi acabat per alçar-se! Les mares no aconseguim que els nostres fills s´aprenguin tantes i tantes cançons, entre d´altres, perquè no les coneixem ni les pròpies mares! Les mares no aconseguim que els nostres fills pengin la seva jaqueta al seu lloc, perquè abans d´intentar-ho ja els hi hem llevat nosaltres i ja està penjada! Les mares no aconseguim que els nostres fills ens mirin amb aquella fascinació mentre escolten els conte dels tres porquets per enésima vegada, perquè no tenim o no trobem el temps per contar-los-hi. Les mares no aconseguim que els nostres fills ens creguin quan senten: “Açò no!”, entre d´altres perquè no els sabem dir “no”. Les mares no aconseguim que els nostres fills s´aprenguin un vers per dir per Nadal, perquè primer se´ns hauria d´acudir el vers a nosaltres….

Per tantes i tantes coses bones, vos dedic aquest escrit.

Gràcies per tot i que pogueu seguir molts anys fent aquesta meravellosa feina i portant a terme aquesta important labor: ajudar-nos a educar els nostres fills.

Molta sort i bon estiu!

Natàlia Vinent Mascaró

Petit album de paraules dolces

A totes ses que heu participat aportant sa vostra paraula dolça, aquí teniu una petita mostra de sa meva gratitud.
Als que encara no heu participar, animeu-vos a fer-ho deixant la vostra, però no dirigida a jo personalment, que s´agraeix i molt; sinó la paraula que vos agrada escoltar a vosaltres perquè sona agradable, perquè evoca un record hermós, perquè vos recorda aquella persona o situació en la que vareu riure molt,.... ses paraules dolces en definitiva formen part dels records agradables i dels moments positius que cal fomentar.
Vos desitg que tingueu i escolteu moltes paraules dolces cada dia...





EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL: LA MÀGIA DE LA QUOTIDIANITAT

A l´assignatura d´Educació emocional na Pilar Salord i jo mateixa, varem fer un treball sobre recursos per treballar aspectes quotidians dins l´aula.
A l´hora d´exposar el resultat dels nostres raonaments, s´ens va presentar un dilema:   Com presentar-ho a les nostres companyes de forma clara i original?
Després de molt i molt de pensar, varem arribar a una conclussió: tenim moments quotidians dins l´aula que són molt importants pedagògicament perquè representen el desenvolupament de l´autonomía i l´augment de l´autoestima, entre d´altres.  Per tant , si nosaltres com a mestres ho valorem, i volem que els infants també ho valorin, hem d´ aconseguir que les famílies i tota la comunitat educativa també ho valori igual que nosaltres.  
Per on començam?
Per fer-lo visible als ulls dels altres, com diu Meritxell Bonàs.
Com? Doncs fent que la forma de presentar-lo sigui ben atractiva i especial i elaborar una bona documentació per ensenyar aquests moments als altres.

I s´ens acudir aquesta activitat per proposar a les nostres companyes:

Els mostrarem diferentes fotografíes de diferents tipus de gots tots plens d´aigua. El fons i l´aigua eren els mateixos, l´únic que canviaven eren els recipients, com podeu observar a la foto. He de dir que hi havia una gran quantitat de gots diferents; jo aquí només he fet servir una mostra.

Juntament amb les imatges els formularem les preguntes següents:

PERQUÈ TROBEU QUE VOS MOSTREM AQUESTES IMATGES?
QUINA RELACIÓ TÉNEN AMB LA QUOTIDIANITAT ?
QUIN MISSATGE TROBEU QUE VOS ESTEIM DONANT?


La resposta a la pregunta potser la trobem a aquesta frase de Pepa Odena
“A través del valor que dóna a les petites coses, l’adult contribueix a la formació de la personalitat de l’infant. Els detalls de la vida quotidiana, aparentment insignificants i que moltes vegades passen desapercebuts per als adults, en realitat són elements bàsics de l’educació de l’infant”

La reflexió està servida. ara te toca a tu pensar....




UN ALBUM DE RECORDS

A l´assignatura d´ Intervenció educativa II hem fet un treballet  molt polid i emotiu.
Estavem estudiant el tema de la Identitat, i haviem de preparar una sèrie d´activitats per tal d´anar treballant-la.
Ha estat preciós preparar la feina  perquè consistía en fer un repleg de fotos, utensilis,.... i altres coses en definitiva, que ens evoquessin algun aspecte de la nostra vida que ens és important.
Ha estat una meravella mirar fotos i demanar coses a les germanes grans, per finalment, documentar-ho tot en uns albums plens de vivències, records, emocions, alegries i penes i amor, molt d´amor.
Aquí teniu el meu album de records, esper que vos agradi.


UN CONTE PER RIURE O UN "XISTE" PER PLORAR

Carta publicada al diari Menorca el 18 de Febrer del 2009


Per Natàlia Vinent


Hi havia una vegada un poble que era de nom Alaior que tenia dues escoles: una pública i una concertada. A l´escola pública hi havia un laboratori, una biblioteca, una aula de plàstica, una de música, una per anglès,…. Però amb els anys el centre va anar creixent en nombre d´alumnes i poc a poc va arribar un moment que n´hi havia tants, que l´escola va haver de muntar aules prefabricades, però així i tot no va bastar i es van començar a quedar sense laboratori, sense aula d´anglès, sense biblioteca, sense aula de música,…

Una dia una bona gent va dir: “farem una escola nova i pública i així els pares i mares contents de poder donar el millor als seus fills i als dels altres, apuntaran els fillets i filletes a l´escola nova i així tots els fillets escolaritzats del poble podrán gaudir d´un laboratori, una aula d´informàtica, una aula per anglès, per música,…. Perquè buidant la fins ara única escola pública, esteim donant una oportunitat a tots els fillets i filletes d´Alaior”.

Però aquestes bones persones no varen tenir en compte una cosa, i és que als pares i mares dels fillets i filletes d´Alaior ens importa tres pitos la bona o mala educació dels nostres fills. Perquè nosaltres el que volem és no haver de caminar des passes més de les necessàries; no importa no tenir aula d´anglès!, perquè nosaltres el que volem és no perdre deu minuts més menant els nostres fills a l´escola; és igual no tenir laboratori!, perquè nosaltres ens duim molt bé amb els pares dels fillets i filletes que van a clase amb els nostres al.lotets i no ens interessa que coneguin ningú més. 
És igual que no hi hagi espai per fer desdoblament i els infants s´hagin d´amagar darrera un biombo a l´entrada del centre!, perquè els nostres fills ja han fet uns amiguets i si els canviem d´escola no es tornaran a veure amb els seus excompanys perquè quedaran perduts dins la immensitat del poble de Lo. A més segurament els nostres fills a l´escola nova no tornaran fer amistats, perquè clar! les amistats es fan als cinc anys i no se´n tornen a fer mai més de la vida!......

I amb aquesta situació aquells pares i mares d´aquells fillets i filletes d´aquell poble no varen canviar els seus fills de centre. Els va importar molt poc que no tinguessin laboratori, aula d´informàtica, aula d´anglès,… els resultà absolutament indiferent que els seus fills continuassin assistint a un centre massificat que s´havia quedat sense recursos per falta d´infraestructura, perquè ells, com a bons pares i mares conscients de les necessitats reals dels seus fills, estaven fent el que consideraven correcte únicament pensant en el bé dels seus infants.

I conte contat reflexió servida……

A EN KIKO

Carta publicada al diari Menorca el 18 de Setembre del 2008
El meu homo cumplia 40 anys i vaig voler regalar-li una cosa especial


Resulta complicat la majoria de vegades saber què regalar a la gent. Un detall es pot fer qualsevol dia si es sap allò que agradarà a la persona escollida per a obsequiar. Però quan es tracta de fer un present a una persona que realment ens importa, la cosa es complica bastant perquè no tant sols vols que li agradi, a més vols que el o la faci feliç.

Açò me va pasar a jo quan vaig pensar un regal per as meu homo que avui fa quaranta anys. La importància de la xifra així ho requereix. Quaranta anys a s´esquena ja són uns quants i no es pot regalar el primer que veim, perquè aquell regal quedarà en el record per sempre perquè quaranta anys només es fan una vegada en la vida.
Per açò pensant quelcom únic i sense preu que servís de record per a tota la vida vaig decidir que el millor que podía fer és una carta al diari dedicada a ell, es meu gran amor, en Kiko.

Te mereixes açò i més, per ser com ets, tant senzillament especial.

Record que ma mare a la recta final de la seva malaltia, quan es va veure a prop l´hora de la mort va voler xerrar amb tu per anar-se´n tranquil.la de que aquesta vegada sí l´havia endevinada. Sempre contes que te va dir: “s´adquisició que fas és flaca perquè ella no fa feina i és molt gastadora, però és molt bona al.lota”.

A jo me va dir: “En Kiko és un bon pitxot, cuida´l”. I així va quedar.

Avui en dia tenc sa convicció que si na Nacarina fos viva estaría molt orgullosa de s´adquisició de sa seva filla, i sé que realment per a ella series un fill.

Ets feinant com el que més, sempre dispost a fer un favor si és es cas. Tens gustos cars, com molta gent, però conscient de ses teves limitacions te conformes amb el que tens perquè no necessites res més. I estàs content i orgullós del que tens i del que ets. Ets un bon estaló quan ses forces me fallen. M´encanta quan per consolar-me en els moments difícils me dius: “no passis pena!, que no ho aclarim tot sempre? Gràcies a Déu tenim de tot menys doblers. I els doblers només són papers que volen amb es vent I es cremen amb es foc”.

T´estim Kiko Prieto, i és una alegría compartir dies i nits amb tu. T´admir i m´emocion quan te veig amb es nostros fills que han estat un premi a sa nostra relació. Ets es meu guardià quan me trob un poc perduda. Es llumet dins ses ombres. Ets es meu punt on abocar pors, penes i mals de cap. Ets un pare exemplar per aquests tres fills meravellosos que tenim i un magnífic amic amb qui compartir alegries.

No me puc imaginar ningú millor amb qui pasar sa meva vida que esper que me duri molts anys i amb tu devora si pot ser. Per tot açò i més te desig un feliç dia d´aniversari i que en puguis celebrar molts més rodejat dels teus éssers estimats i que t´estimem.

Moltes felicitats

Natàlia Vinent Mascaró

SOBRE LA PERFECCIÓ I ALTRES DEFECTES

Carta publicada al diari Menorca el Divendres 28 de Març del 2008



per Natàlia Vinent Mascaró

S´altre dia, després de dinar exactament, ho tenia tot bé; s´escurada aclarideta, els meus fills dormien la migdiada, la casa neta…tot era perfecte. Però no feien la novel.la. Justament! Per una estona que tenc per seure tranquil.lament!
Tot i això, no estaba disposada a sacrificar la meva hora d´esbarjo fent coses de casa, que sempre n´hi ha per fer. Així és que vaig decidir recorrer a sa meva col.lecció de revistes per a dones modernes, actuals, intel.ligents, sofisticades, madures… i en vaig escollir una a l´atzar; tot en gros, totes parlen dels mateixos temes. Vaig començar a fullejar-la i de repent un article va cirdar la meva atenció. Parlava de posar-se perfecte per a l´estiu i ens detallava una sèrie d´exercicis, cremes i aliments amb els que aconsiguiriem estar “Perfecta en 24 pasos”, com deia el títol. – Són moltes passes- vaig pensar, però el meu cap va començar a plantejar-se què és realment per a jo la perfecció.

Per tal d´aclarir-me un poc les idees vaig agafar en Pompeu per saber què és segons el diccionari ser o estar perfecte-a. No contenta amb açò, vaig consultar un llibre de frases dites per personatges importants al llarg de la historia, per tal de saber què en pensen els il.lustrats sobre el tema.

Després de llegir opinions d´uns i d´altres, vaig elaborar la meva particular definició del que és la perfecció.

La perfecció és un concepte totalment subjectiu que es va formant a partir d´una sèrie d´experiències, gustos i valors, personals. Evoluciona a mide que ho fa la persona, per tant pot estar sotmès als canvis que pugui patir l´individu. Depèn per tant, de l´estat més o manco positiu segons amb el qual s´observa aquella persona, record, situació, obra d´art,… i no té una durada establerta quant a temps.

Me vénen al cap un parell d´exemples:

Imagina que un matí t´has aixecat totalment relaxada. Has ben descansat i estàs especialmente contenta tot i que no en saps el motiu. Has berenat tranquil.lament, estàs sola a casa… i te mires al mirall. Portes el xandall i els cabells agafats en una cua i el mirall te torna la imatge d´una dona, tu, que estàs estupenda i molt afavorida i trobes que aquell xandall te queda perfecte. El vestuari és el mateix de tot l´hivern, tu també quilo amunt quilo avall. Doncs per què avui me veig tant guapa i l´altre dia amb la mateixa indumentària era poc i més que el “yeti”? La resposta és que l´altre dia estaves de mal humor i avui estàs esplèndidament positiva. Possiblement aquest estat meravellós desapareixerà quan surtis al carrer i una veïna a la que fa molt de temps que no veies te digui:- Oi! Que guapa que estàs, que estàs embarassada?- i tu li contestis amb un gran somrís mentre penses si ella s´ha mirat realment al mirall: - Oh no! És que…- però la veïna no te deixa acabar perquè ella ho sap tot i t´interromp amb un:- Ah! Que has engreixadet un poc?-; i ja per acabar amb l´interrogatori en un intent de fugir per no fer un disbarat el teu enginy te sorprèn dient-li a l´estimada senyora: - Doncs he perdut 10 quilos- i te quedes tant a gust mentre el teu cervell crida- “toma esa!”-, pensant que aquella mentida provocarà, almanco, que la senyora es quedi preocupada per si ha de revisar-se la vista o no. Però quan creus que tot ha acabat i que podràs continuar amb el teu “happy day”, la veïna, no contenta inicia un nou cop d´efecte dient:- Idò deu ser es xàndall. No te´l posis més que te fa més grasseta-. Després d´aquest cop baix, les opcions són dues: o bé li fots es puny enmig de sa cara, o bé recordant que tu sí ets una senyora li dius molt amablement i respirant, primer comptant fins a deu:- Me sap greu però fris molt. Estic contenta d´havetr-te vist-. I t´acomiades pensant que la próxima vegada que la vegis has de canviar d´acera o fingir que estàs parlant pel móvil, o alguna cosa t´hauràs d´enginyar per no tornar a patir-la.

Un altre exemple que vos puc donar sobre la perfecció subjectiva és aquell en el que un vespre després d´un dia esgotador te trobes que són les vuit i mitja i tens els fillets dutxats, sopats i al llitet. Es teu home i tu podeu seure al sofà agafadets com a nuvis i veure la tele o xerrar tranquil.lament, si m´apures, bevent una copeta de bon vi. No necessites res més. És un moment perfecte. Però a lo millor aquesta situació idíl.lica durarà fins que es teu homo faci un comentari com:- Bonu! Si avui dónen el Barça!-, quedant tot l´encanteri esformicat com un mirall romput.

Per tant després d´aquestes reflexions vaig arribar a una sèrie de conclussions bastant importants:

La primera és que la perfecció existeix i es troba en nosaltres mateixos, però està amagada i de nosaltres depén que surti més o menys vegades.

La segona és que és una manifestació momentània i ens fa somriure. Ens omple el cor de satifacció i ens fa sentir feliços provocant-nos una sensació de plenitud emocional.

La darrera però no menys important és que tenint en compte que quan visquem un moment de perfecció segurament vindrà algú per espanyar-lo, més ens val ben gaudir-los quan es presentin, i procurar que ho facin més vegades. Només així ens procurarem una existencia perfectament perfecta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...