BENVINGUTS AL MEU BLOG



La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.

Esper que vos agradi!









Mostrando entradas con la etiqueta QUART DE CARRERA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta QUART DE CARRERA. Mostrar todas las entradas

Comunicación y relaciones humanas

Aquest és el títol del vídeo que ens ha posat avui matí na Maria a l'assignatura de família i escola.

És un curtmetratge Suec on  hi ha imatges molt expressives i no s'escolta cap diàleg. Al video podem observar els diferents tipus de comunicació que s'estableixen entre les persones.

Podem veure el llenguatge dels enamorats entre els que tot encaixa a la perfecció fins que una cosa no va i llavors es romp tot l'encanteri de l'enamorament.
Trobem també la comunicació del "chismorreo" mal intenciónat que va cresquent  fins que es forma una gran pilota que quan exploti ferirà a tothom.

Podem veure també com el baix ànim i la poca gana de comunicar-se pot condicionar la comunicació fins arribar a perdrer-se.

També ténen cabuda en el vídeo com es diria en un aninci de "coca-cola" els que no escolten, els que fan males interpretacions, els que criden, els que callen, els que es barallen, els que no es volen arreglar, els que no són empàtics, els que saben ser-ho, els que ténen por, els que són valents,..... per tots, va bé aquest curt.
Esper que vos agradi!


Diversidad en las familias

En l'assignatura de Família i escola, per fi hem pogut veure aquest fantàstic vídeo sobre les famílies.
"Diversidad en las familias"és el títol d'aquest document que vos presento i que està protagonitzat per infants i les seves famílies. Des de les pròpies paraules dels infants i des de la senzillesa de la mirada dels seus ulls, aquest documental ens fa testimonis de la realitat d'un grup d'infants  que ens parlen de les seves famílies tant normals i corrents des dels seus ulls, però tant diverses i fins i tot criticades des dels ulls d'una gran part de la societat.
És un testimoni que resulta trist en alguns casos i alegre en altres, però que tots comparteixen la mateixa cosa: infants que viuen amb una família i que se senten estimats i valorats per la seva família perquè els cuiden i els protegeixen.
Una preciosa ullada a la diversitat familiar que ens enriqueix i ens aporta testimonis de primera ma.
Gràcies a totes les famílies que van participar en aquest projecte.






I ja tenim es quart....


Mai oblidaré quan vaig haver tingut el meu tercer fill, el dia que vaig visitar a la comare i me va dir que tot estava bé i a punt de fer es quart. Jo li vaig contestar amb un rotund : "no! es quart ha de ser sa carrera!" I varem quedar que quan tengui sa carrera acabada hi hauré d'anar a visitar-la i dir-li: "Ana ja tenc es quart". Doncs aquesta idea que me semblar tant llunyana en un principi, cada cop va agafant  més forma i poc a poc es va fent més real. I és que no voldria sonar a tòpic recurrent però no m'hi queda altra remei que fer-ho, quan miro enrrera i em recordo   quan vaig llegir entre llàgrimes d'alegria,   que m'havien agafat per estudiar infantil. En aquell moment vaig pensar que aquest cop el tren no el podia deixar perdre, i vaig tenir la certesa que aquesta  vegada si ho aconseguiria. 
Han estat  fins avui, tres anys que han passat com solen dir "sin prisa pero sin pausa",  amb els seus trams de camí llis, i altres plens de pedres, amb costes per avall i altres de ben amunt, però un camí en definitiva transitable,  que per sort m'ha aportat més de bò que de dolent.
Avui me trobo asseguda davant aquesta pàgina en blanc del meu blog de carrera i me inunden les mateixes il.lusions, o més, si cal, que quan havia de començar a estudiar el primer curs. Il.lusions per tot allò que aprendré,  per tot allò que descobriré, pels llibres i articles que hauré de llegir, pels treballs que hauré de portar a terme....però tot i les ganes, també em visita la por i els temors, por a tot allò que me resulta desconegut: afrontar el projecte de final de carrera, les pràctiques, si podré anar a l'escola que jo esculli, a dur-me bé amb les companyes, a trobar equip de treball, si estaré a l'alçada de la feina a fer per les assignatures..... però no cregueu que les pors m'impediran avançar, no!  les pors i han de ser,  i les he de tenir en compte, perquè son les que m'ajuden a voler ser millor persona, i afrontant-les, apreng i creixo com a persona i com a futura docent que esper ser.
En definitiva ens  trobem a les portes d'un gran any i d'un millor curs, perquè senyores i senyors, aquest curs serem mestres!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...