BENVINGUTS AL MEU BLOG



La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.

Esper que vos agradi!









INTERVENCIÓ EDUCATIVA I: Racó d´experimentació amb aigua

Per fi! he aconseguit ses fotos des nostro racó.
Aquí vos deix una mostra perquè vos en faceu cinc cèntims del que va ser la presentació del racó de l´aigua.
Esper que vos agradi i que servesqui com un homenatge al desaparescut company, en Josep que descansi en pau.




INTERVENCIÓ EDUCATIVA II: L´ADAPTACIÓ

Tenim una companya, n´Àngels, que està fent feina en una escoleta.
A s´assignatura de Intervenció II, li han encarregat que comenti amb noltros la seva experiència durant el període d´adaptació, i ella ens ho ha explicat a través del mudel.
Noltros hem hagut de fer comentaris i reflexions al respecte, i jo, arràn d´aquesta activitat, vaig elaborar un document sobre la meva experiència com a mare, amb l´adaptació del meu fill petit, en Francesc. Ho vaig compartir amb ses meves companyes de grau i m´agradaria compartir-ho amb voltros.
Esper que vos agradi.


Un conte per Nadal



Aquesta història és la que jo els explic als meus fills cada any quan arriba Nadal i preparem l´arbre i el Betlem.

Som cristiana perquè me van batiar. També he fet la comunió, i fins i tot, me vaig confirmar, i me vaig casar, la primera vegada, per l´esglèsia.

Però actualment i des de fa uns quants anys, no som practicant.

Tot i açò, celebro Nadal perquè m´agrada allò que representa, o millor dit, m´agrada pensar en el que per jo representa, perquè m´ajuda pensar que tot i ser trist, al manco hi ha una época en l´any, un poc forçada, sí, però hi és, en la que encara que sigui perquè és Nadal, la gent ha de pensar en els altres, i intentar fer alguna cosa pels que están pitjor que un mateix, per allò del famós “Espíritu navideño”

Doncs bé, jo crec en Jesucrist, de fet, és un personatge que va existir històricament parlant, per tant crec en la persona real que va intentar ja fa molts i molts d´anys, canviar les coses, i pobre, no va poder; millor dit, no el varen deixar.
D´aquest Jesús va la meva història, ni miracles ni Reis de l´Orient, un home normal fill d´una família humil, a qui no li agradava el que vèia al seu voltant i va intentar fer veure als altres que s´havien de respectar entre ells, que no s´havien de jutjar per les aparences, que tots , homes i dones, havien de ser iguals,.... un Jesús, que explicava històries als altres perquè entenguéssin les coses millor, un Jesús humà en definitiva, que va nèixer d´una dona normal, na Maria i d´un Fuster, en Josep.




Aquí va el meu conte de Nadal.



Preparant Nadal

Un día, fa uns quants anys, xerrant amb una tia meva,  me dèia que el Nadal no li agradava. Trobava que amb els anys, les festes nadalenques es converteixen en una celebració trista que ens recorda a tots els que ja no hi són.
En aquell moment, no vaig entendre aquella explicació; jo era jove i amb ganes de festa, i no vaig entendre el perquè de tanta melangía.
Doncs bé, avui, jo ja tenc uns quants anys més que llavors, i puc entendre per on anava la reflexió de la meva estimada tieta.
Les festes en general, i les de Nadal en particular, serveixen per celebrar l´encontre amb la gent que ens estimem. Ens agrada veure la gent que viu fora i ens visita per les festes, ens agrada sortir a veure els llums penjats als carrers; ens agrada visitar la família i xerrar, riure, i fins i tot recordar temps millors; però també ens provoca pena, pena quan pensem en aquelles persones amb qui ens agradaria compartir moments i per una o altra cosa no hi són.
Personalment enguany m´enfrento amb un Nadal on hi haurà una gran absència a la taula: la de la meva germana, na Gore, que es va morir el set de gener farà un any. I no ens resultarà gens fàcil. Però ho farem i ho passarem, amb més pena i possiblement més cava, perquè hi ha penes que de vegades s´han d´ofegar, encara que sigui brindant per la bona salut dels que quedem. 
I penso un altre cop en la meva tia, i veig amb més claretat, que te raó; perquè a mide que passin els anys, cada vegada hi haurà algún familiar, algún amic, algún conegut, que no celebrarà les festes, i ens en recordarem d´ells, i els plorarem, i tornarem brindar pels que quedem i per la nostra salut, i així fins que ens toqui partir a nosaltres, i llavors seràn altres els que ens anyoraran i ens ploraran i brindaran a la seva bona salut.....
Feliç melangia i bones festes per tothom
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...