INTRODUCCIÓ En un principi, la intenció d´aquest treball era veure la qualitat que els parcs infantils d´Alaior ténen. Per tal de saber per on començar, varem decidir fer un sondeig per esbrinar quin de tots els que podem trobar al poble, era el més sol.licitat pels infants del poble, i per tant, dirigir el nostre treball cap a analitzar críticament les seves característiques i oferir possibles millores en cas de necessitar-ne. La nostra sorpresa va ser majúscula i, per tant determinant, quan en unes enquestes realitzades a un grupet d´ infants d´ entre 6 i 10 anys, varem descubrir que pràcticament cap fora un, havien sentit a parlar mai d´un parc del poble situat en un indret idílic paisagísticament parlant, i per tots popularment conegut com Dalt es munt de l´àngel. Contràriament al que es podria haver esperat, la nostra reacció va ser pensar :perquè ningú no el coneix? A partir d´aquí varem decidir que la nostra feina havia d´estar encaminada cap a descubrir quin són els motius pels quals aquests fillets i filletes d´Alaior, no coneixen l´existència d´aquest parc. FINALITATS DEL TREBALL Els parcs infantils són un aspecte de la vida dels infants que els afecta directament, ja que en són els usuaris. Per tant considerem que una bona eina per comprovar la qualitat dels serveis ofertats als infants, és estudiar els llocs on hi passen gran part del temps lliure. En un principi la idea era centrar-nos en tots els parcs infantils en general; però davant la quantitat de parcs que hi ha a Menorca i la manca de temps per poder realizar el treball, ens decidirem pels d´Alaior, ja que és el lloc on estudiem i passem un temps bastant important de la nostra vida. El motiu que ens va dur a decantar-nos pel parc de Dalt es Munt de l’Àngel, ja l´hem explicat. A més, considerem que està molt abandonat i creim que és lamentable que ningú intenti fer res per recuperar-lo. Si tenim en compte les seves característiques: - Vista privilegiada - Espai ombrívol - Difícil accés de cotxes - Sòl rústic que té zona d’arena - Els materials són naturals…. Resulta bastant increïble que l´Ajuntament o una assossiació de veïns, o algú, no intenti fer res per treure el màxim de suc a aquest espai natural. Nosaltres desde la modesta posició d´un petit grup d´estudiants, volem posar el granet d´arena per donar a conèixer aquest espai i intentar que la gent, al manco s´hi atraqui per admirar, encara que sigui, la bellesa d´un paisatge natural. BREU HISTÒRIA DEL PARC Fa uns quaranta anys el munt de l´àngel era un femeter, és a dir, el lloc del poble on la gent hi anava a abocar els fems. Ens conta una veïna que viu a la zona des de fa 40 anys, que durant l´estiu les rates es passetjaven ben satisfetes pel carrer, i que més que rates, allò eren cunills. Amb l´edificació de la torre de l´aigua, que abastiría a tots els habitants de la zona d´aigua per beure i cuinar, varen decidir posar bé allò, i traslladar els fems en un altre lloc. Aquella neteja va propiciar que augmentés el nombre d´habitants dalt es munt, i poc a poc, un lloc que havia estat ple de fems i pudor, es va convertir en una zona de fillets, passeig, tertúlies baix l´ombra i alegria. Amb l´augment de població i per tant, d´infants corrents i jugant per la zona, fa devers 20 anys, es va construir una zona de jocs. Durant molts anys els infants d´allà dlat van celebrar els seus aniversaris davall aquells pins, i els veïns van passar moltes estones de fresca davall aquell meravellós pinar. Però com tot en aquesta vida, els bons temps passaren, i els fillets i filletes cresqueren i deixaren de jugar i de viure allà. El parc es quedà sol i els pocs infants que quedaven volien jugar a altres coses noves, i poc a poc el parc es quedà trist i sol, fins arribar a una situació d´abandó total. No va ser fins fa uns dos anys, quan gràcies a la voluntat d´uns veïns, que varen decidir posar fi a la situació de precarietat que hi havia al parc. Els veïns farts de brutícia, xiringues, bòtils de vidre romputs , preservatius tirats pel terra, i renous durant l´estiu, varen decidir prendre cartes i aconseguiren que una brigada fes net la zona i posassin elements de joc nous. Varen retirar els vells de ferro rovellat, i varen posar quatre jocs de llenya que aconseguiren llevar d´altres parcs; allò de “despullar un sant per vestir-ne un altre”. Tot i açò, l´actitud incívica d´alguns propietaris de cans que els ménen a fer les seves necessitats al parc, provoca que encara molts dels veïns, es neguin a menar els seus ara ja nets, a jugar perquè ténen por d´infeccions i queixes de la brutícia dels “columpios”. RECERCA DOCUMENTAL En un principi semblava fàcil trobar un document on hi figuressin les normes que han de regular la construcció de parcs infantils. Però també curiosament, resulta que no en varem trobar cap. Posteriorment, durant una entrevista mantinguda amb la Tinent de Batle de l´Ajuntament d´Alaior, la senyora Laurecia Seguí, la qual ocupa també la concejalia de parcs i jardins, ens va explicar que no existeix una normativa com a tal per controlar la correcta disposició dels elements configuradors d´un parc ionfantil. El que sí existeix és la normativa que regula els materials de qué poden estar construïts els sóls dels parcs: arena o caux,. Pel que fa als jocs en sí, se suposa que els fabricants disposen d´una reglamentació que en cas de complir-se els permet vendre el seu producte. Per tant, ens hem de fiar un poc de “la virgen” en aquest sentit i de la professionalitat i honradesa del fabricant. TREBALL DE CAMP Per a dur a terme aquest treball de camp hem elaborat una sèrie de qüestionaris i hem preparat una entrevista a la concejala de parcs i jardins de l’Ajuntament d’Alaior, com a màxima responsable de la conservació d´aquestes zones del poble. Tot aquest material ve inclòs al final del treball en un apèndix. A més hem mantingut una interessant conversa a nivell informal (no està enregistrat ni escrit) amb una senyora que viu a la zona des de fa 40 anys. En feim referència a l´apartat de conclussions i reflexions final. Els qüestionaris els hem dividit en dos grups: adults i infants. Els adults hem intentat que fossin persones amb fills i que utilitzin el servei habitualment. No hem apuntat ni edats ni sexe perquè consideravem que l´important en el nostre cas és que fossin usuaris del parc. Els infants, són de 1r, 2n, 3r I 4rt de l’E.P. Mestre Duràn d’Alaior ( l´escola nova, de moment). Hem decidit aquesta escola pel seu escàs nombre d´alumnes matriculats, açò ens facilitava la feina, sincerament. Pel que fa a les edats, d´entre 6 i 10 anys, ens va atreure el fet que són usuaris reals dels parcs, i amb l´aditiu que saben escriure, per tant eren els millors per contestar un qüestionari. Els adults els varem escollir a l´atzar, però amb la peculiaritat que havien de tenir fills en edats d´anar a jugar al parc, per la qual cosa realitzarem les enquestes “a peu de parc”. El que sí hem d´esmentar, és que en aquest cas, els adults enquestats, no només són d’Alaior sinó que de tota Menorca. Així varem considerar, que la varietat de localització , ens podria permetre un més ampli ventall d´opinions i açò enriquiria les nostres pròpies reflexions sobre aquest treball. I així, comparar també, les opinions diverses sobre la qualitat de vida que els pares volen donar als seus fills. ANÀLISI DELS RESULTATS Després d’haver fet tots els qüestionaris als diferents grups, hem decidit analitzar-ho per separat I després comparar-ho. Qüestionari als fillets: - CONEIXES TOTS ELS PARCS QUE HI HA A ALAIOR? Dels 33 fillets enquestats, cap coneixia tots els parcs d’Alaior, uns quants n’enumeren 5 però cap els 6 que podem trobar al poble. Ens va cridar l’atenció que només una filleta conegués el parc de Dalt el Munt de l’Àngel. - A QUIN VAS A JUGAR? PERQUÈ? Dels 33 fillets, 26 van a jugar al poliesportiu, la causa que nombren la majoria és perque fan activitats extraescolars i així queden a jugar allà o quan els pares els van a recollir, queden amb ells a jugar. - AMB QUI HI VAS? El grup de 1r i 2n, la majoria els acompanyen al parc els pares, pocs casos són els que hi van amb els avis. En canvi, el grup de fillets més grans, ens ha dit que hi van sols, amb amics o amb els pares i germans. - QUE T’AGRADA MÉS DEL PARC? La gran majoria fan referencia a la tirolina, en segon lloc els columpis (tot hi que diuen que n’hi ha de romputs). - QUE T’AGRADA MENYS? El tobogán, tot i que no volem generalitzar perquè cada fillet és diferent i tenen gustos variats. - A QUÈ JUGUES QUAN VAS AL PARC? En aquesta pregunta ens ha cridat molt l’atenció que tot i que van al parc, moltes vegades no juguen amb els elements d’aquests sinó que es troben que o están ocupats o es troben amb amics i fan joc col•lectiu i simbòlic. - COM T’AGRADARIA QUE FOS? Molts demanen un espai ampli i més quantitat d’elements però no més varietat. Cal destacar que una filleta hagi demanat un espai adaptat per berenar (és la mateixa que coneix el parc de dalt el munt de l’Àngel). Es repeteix molt l’element de la tirolina i els columpis. - FER UN DIBUIX DEL TEU PARC IDEAL. Són dibuixos molt detallats i sembla que els hi ha agradat que els demenàssim la seva opinió. Molts dibuixen arbres tot i no havent-los demanat. Enquesta als adults: - QUÉ OPINES SOBRE ELS PARCS INFANTILS QUE HI HA A MENORCA? A Ciutadella, al haver-se reformat el parc de la plaça dels Pins, la gent valora més positivament aquesta situación, en canvi a la zona de Maó creuen que n’hi ha pocs i están mal cuidats. A Alaior consideren que es podrien millorar però que no están malament. Com a parcs ben conservats o adequats a les necessitats dels infants segons els adults trobem: el de ferreries i el de Punta Prima. - ON VIUS I QUINA OPINIÓ TENS DELS PARCS DEL TEU POBLE? La gent normalment utilita els parcs de la seva localitat ja que la gran majoria hi van els dies de feina. Els cap de setmana si volen fer activitats amb familia no van als parcs, van a altres llocs. - SOLS ANAR AL PARC AMB ELS TEUS FILLS? Els pares que tenen espai exterior a casa, no solen ser usuaris gaire freqüents dels parcs. Hi ha casos excepcionals de persones que vagin a llegir als parcs perque hi troben tranquil•litat. - A QUIN PARC VAS? Normalment la gent va als parcs que están més centrics o que están a prop de les activitats extraescolars. A Ciutadella seria el parc de la plaça dels Pins i l’empordà, a Ferreries el de la plaça Conqueridor, a Alaior el ramal, el poliesportiu i a Maó el parc de l’Esplanada i el Freginal. - QUINES COSES CONSIDERES QUE HA DE TENIR UN PARC? (SEGURETAT O DIVERSIÓ)? RAONA LA TEVA RESPOSTA Les dones han contestat quasi totes que el primer que s’ha de tenir en compte és la seguretat dels fillets, la higiene del parc i el manteniment d’aquest. En canvi, ens ha cridat l’atenció que els pares el primer que diuen és que hi ha d’haver diversió. - COM TROBES QUE HAURIEN DE SER ELS PARCS INFANTILS?. • Cuidats i nets • Vallats • Distingir zones per edats • Vigilancia profesional per evitar el gamberrisme • Espai per berenar • Ombres • Que hi hagi suficients atraccions • Zones àmplies • Diferents tipus de sòls (herba, arener…) Diferències entre les enquestes dels fillets i dels pares: - Els fillets demanen activitats de risc i emoció com és la tirolina, en canvi els adults demanen espai per córrer, segur i net. - Els fillets demanen més quantitat de jocs, en canvi els adults no ho tenen en compte, pensen més amb la seva tranquilitat que no pas amb la diversió dels seus fills. - Els fillets en cap moment miren per la seva seguretat, el contrari. - Els adults consideren el parc com un espai de pas, no com un espai de joc per fer-hi el capvespre. Per tant no li dónen l’importància que realment pot tenir en la vida quotidiana dels nens i en la seva qualitat de vida. - L’impressió que ens ha donat és que es un tema més proper als fillets, li donen molta importancia perque és un espai de diversió i són els principals protagonistes d’aquesta activitat. Entrevista a Laurecia Segui: Les conclussions que podem extreure de l´entrevista amb la tinent de batle són les següents: - Que els parcs es conservin millor o pitjor depén del bon ús que s´en faci. - Hi ha diferents projectes de remodelació de parcs, però tot depén del pressupost - Les millores, per tant es van fent poc a poc i per açò mai es pot apreciar realment el resultat. - El fet de no haver-hi una normativa vigent que reguli la disposició de parcs, ens fa pensar que la cosa és més seriosa del que sembla, perquè açò vol dir que li dónen tant poca importància que no necessita ser regulat. CONCLUSSIONS I REFLEXIONS FINALS Ens demanem per què els fillets i filletes no fan referència al parc de Dalt es Munt de l´Àngel. Considerem que és molt important i necessari que els infants coneguin el seu poble. Esteim parlant de l´entorn més immediat. Com podem esperar que el dia de demà aprenguin geografia, si som incapaços de mostrar-lis els encants del lloc on han nascut? La idea que la gent només conegui aquelles zones de la seva ciutat que sí estàn preparades i adaptades a les condicions pròpies i característiques de cada individu resulta insultant si tenim en compte que els organismes oficials com a representants de tots i cada un de nosaltres, han de vetlar perque els ciutadans poguem gaudir del nostre poble lliurement sense barreres ni inconvenients. Resulta indignant que un individu hagi d´anar forçosament a passar el seu temps d´esbarjo a aquelles zones que unes persones han decidit, per no sabem quins màgics motius, que aquell racó és millor o pitjor que aquell altre. Considerem penós que la globalitat, la igualtat d´oportunitats, la llibertat de moviment, i un llarg etc, no estiguin contemplades encara avui en dia dins el Segle XXI. És bastant patètic que els organismes municipals només mirin més enllà d´ells mateixos, quan hi ha un vot en joc. I mentres les somiades eleccions no arriben els veïns indefensos davant l´oblit i l´abandó, només poden fer el que fan: mirar cap un altre banda i sospirar per tanta deixadesa i passotisme esperant que els seus nets no els demanin per anar a jugar “al parc de baix ca s´àvia”. Com adults hem de ser models; i cuidar els espais forma part d´aquest paper, entre moltes altres coses. Però la indignació que ens provocà veure l´estat lamentable d´un parc en altre temps ple de vida, ens ha mogut a seguir amb aquest treball i aquest racó. Per açò i basant-nos una mica en les ideas de Tonucci en el seu llibre “Quan els infants diuen prou!” plantajerem una sèrie de propostes que trobam seríen positives per a tots els que viuen i visiten Alaior. Propostes: 1. Visita del parc amb les escoles. I implicar als infants en la recuperació i manteniment d´un espai pensat per ells. Es podria iniciar un projecte de recuperació d´aquests espais. 2. Recuperació. Treball inicial de Restauració respectant les característiques pròpies que ja té, millorar la jardinería, pintura, dotar-lo de suficient aigua i llum, eliminar aquelles estructures trencades i que per tant suposen un perill. Veure quins elements es poden conservar. Açò també podria ser una feina on col.laborés la brigada de l´Ajuntament. 3. Jornada de Participació Ciutadana. Dinamitzar una Convocatòria, “Bereneta” o “festa” amb plafons amb material d´expresió plàstica on els Infants acompanyats dels seus, puguin reflectir com voldríen que fos el parc. La creacio d´una assamblea on adults i infants puguin projectar la idea d´aquest espai en democràcia, aquesta idea es planteja en el llibre i la varem trobar interessant. Podríen fer mural o un rètol amb el dibuix del nom del parc, com voldrien que fos,.... 4. Equipament. Papereres (normals i de cans), faroles, rampa, senyals, etc... Evidentment s´ha d´aprofitar el que ja hi ha i en cas de no poder-se, posar-ne de nous o de reciclats d´altres llocs. 5. Entreteniment. Un ambient familiar o només infantil? Donar lloc a un escenàri per actuacions...pantalla per cinema a la “fresca”, a lo millor jocs per adults? Possiblement seria convenient obrir un plaç de suggerències per tenir en compte les propostes que surgíren. 6. Personal professional. Podrien nomenar una persona que fos l´encarregada d´anar per tots els parcs i rentar-los i encarregar-se del bon manteniment i podria fer de pont entre l´ajuntament i la gent del poble. 7. Material. Taules, bancs i jocs, etc... 8. Localització. Indagar amb la possibiliat de fer un carril bici des del carrer que dóna al centre; l´altre segurament no perque és una costa. Senyalització del parc al carrer. 9. Normes d´ús . Al parc podem jugar, respectar, etc ...fer una llista de forma compartida per tothom. Pel que fa a la qualitat de vida, creim que quan els pares i mares opinen sobre els parcs infantils, ho fan des de la seva pròpia opinió personal que en ténen del concepte de qualitat de vida, i per tant, aquesta serà diferent segons com s´entengui. Està clar que qualitat de vida, és un concepte totalment subjectiu, i per aquest mateix motiu, que se valorin uns aspectes o altres, dependran de moltes coses com valors, experiències personals, mancances, i un llarguíssim etc. Per exemple als infants tal vegada els agradaría anar a jugar al parc de Dalt es munt de l´àngel; però els pares per evitar riscos o per no caminar un poc més no els porten. Cal pensar que a part de riscos els infants experimenten, disfruten i es relacionen dins un important procés de socialització, aspectes que per altra banda, resulten del tot recomenables de potenciar. En altres parcs, en canvi, està tot tant protegit que els pares no es preocupen dels seus fills, i així l´estona d´esbarjo familiar es converteix en un altre moment de “solitud compartida.” Des del punt de vista dels pares, la qualitat és per a molts seguretat, que puguin jugar sols i que tot el material sigui adequat a les necessitats dels seus fills. Esteim totalment d´acord en la necessitat de renovar o millorar, i fins i tot restaurar, els elements de joc que configuren els parcs. Hem comprovat després de la nostra observació del parc in situ, que un element romput, o absent, representa un perill per la seguretat de l´infant usuari. A més hem d´esmentar que la zona de jardí necessita un bon repàs, fins i tot un nou plantejament, ja que les arrels poden ser un important element perillós per la seguretat de qualsevol visitant del parc. Un equipament mal cuidat provoca el rebuig dels pares i mares, i la posterior situació d´abandó i oblit del parc en qüestió. Aquest ha estat el motiu pel qual el parc de dalt es munt de l´àngel ha passat d´estar ple de fillets durant els estius, a estar buit i només visitat per drogadictes, joves amb ganes de festa, i parelles cercant intimitat. Durant una conversa mantinguda amb una veïna de la zona des de fa més de quaranta anys, ens comentava que quan ella i el seu marit hi varen anar a viure allà hi tiraven els fems. Els havia costat molt als veïns, veure aquella zona com el que fa vint anys havia arribat a ser: un preciós parc ple de vida i alegría. I ara els fèia molta pena veure com allò havia tornat acabar en un altre femeter ple de cagarades de cans, xiringues i preservatius. Aquell parc en un altre temps ple de fillets que hi celebraven les festes d´aniversari, ara no reb la visita més que d´algún foraster que presa de la curiositat es meravella quan descobreix les vistes que aquell raconet amaga. Per acabar amb aquestes reflexions, considerem que és una pena que no s´aprofiti la fabulosa zona d´ombra que ofereix aquell racó. És un bon indret que contribuiiría perfectament a millorar la qualitat de vida familiar si s´aprofitessin els capvespres en família per anar a fer la bereneta davall els pins, cosa que passa cada día menys.
