BENVINGUTS AL MEU BLOG



La meva vida està formada de petits fragments que s'acoplen uns als altres com en un puzle i van configurant el que jo som com a persona. Un d'aquests fragments és el fet d'estudiar una carrera universitària, i aquí, dins aquest blog, trobareu una finestra oberta a la meva feina com estudiant.

Esper que vos agradi!









Els mals del món no són culpa dels dolents, sinó dels bons que no donen la cara.


Ahir al seminari de Família i escola na Maria ens va passar un vídeo molt polid sobre el maltractament infantil, i dic polid perquè tot i ser una paraula que relacionada amb aquest tema no hi te cabuda,  crec que ho és  perquè per elaborar-lo han tingut una especial cura en protegir l'anonimat dels infants, i els han donat veu, perquè ells mateixos siguin els que ens conten la seva història,  però no han deixat pas al morbo que podria portar mostrar les imatges reals dels infants.
A més, m'ha agradat molt que el missatge final del document és de ressiliència i per tant d'esperança, la qual cosa crec que és el més important ja que ens recorda que per forta que hagi estat una mala  experiència, un pot superar-la i seguir endavant  i fins i tot pot arribar a ser feliç.
En el vídeo apareixen idees molt importants i destacables, algunes com que els infants no són els ciutadans del futur, sinó que ho són des de ja mateix, i  els hem de considerar i respectar com a tal.
També hem de començar a deixar de posar eufemismes i considerar el maltractament com un delicte que és el que és.
Una altra idea interessant del documental és que els infants maltractats són víctimes que necessiten sobreposar-se a tot el que els ha passat i necessiten ajuda i comprensió, per tant no són delinqüents i no es mereixen res del que els passa, per tant ténen dret a tenir adults preparats per tenir-ne cura. 
Quant a la detecció de mals tractes, els i les mestres són un grup privilegiat per la proximitat que hi ha amb els infants, per tant han d'estar molt atents i donar avís si cal.
És molt important aconseguir que hi ha hagi   un compromís per part de tota la societat de manera que la gent se mentalitzi que el problema hi és i no el podem negar. Seria necessària una implicació més gran per part dels mitjans de comunicació per tal de fer-ho arribar a quanta més gent millor. Els infants mal tractats estàn sols i indefensos davant del seu abusador o maltractador, per tant la resta de la societat, veïns, mestres, amics, etc. hem d'entendre  que tenim l'obligació moral de  denunciar-ho, que és l'únic que com a membres d'una societat podem fer.
Finalment entre tanta duresa, sorgeix un missatge d'esperança per aquests infants perquè amb l'ajut de tots, professionals, famílies d'acollida, companys,..... es pot sortir de tot això i a més, surtir-se'n bé.
Per tant esteim davant un preciós documental que convida a la reflexió tot i que he d'avisar que el primer cop que es veu un no pot evitar plorar per pena, ràbia, impotència, incredulitat, .... te vénen al cap pel.lícules com El Bola, o Mistyc River; però passen a ser insignificants perquè allò és ficció, i els testimonis que amablement apareixen a aquest document, per desgràcia no, com bé es titula el programa de TV3 que el va emetre, es diu "Sense ficció".
Vos convid a veure el document sencer des de la pàgina web de TV3 a la carta.  I de passada vos convid  a reflexionar sobre tot el que hi escoltareu.
Per que comenceu a obrir boca aquí vos en deix un bocinet.....


El sistema educatiu finlandés


Na Mercè ens ha passat aquest video que parla del
 sistema educatiu finlandés.
Ja sé que tant de sentir parlar de Finlandia i de les seves bondats sobretot pel que fa al sistema educatiu, pot resultar  fins i tot cansat i ofensiu.
Ja sabem que no ens podem comparar, que a Finlandia tenen una cultura diferent a la nostra condicionada per les poques hores de sol de les que gaudeixen, i per l'elevat pressupost que destina el govern a l'educació, i la gran consideració que se ténen als mestres i un llarg etzètera de coses bones, però al manco, sinó per semblar-nos a ells cent per cent, sí que l'hem de tenir present per intentar imitar les poquetes coses bones que des del nostre sistema educatiu s'ens permeti acoplar, i perquè no, ens serveixi per somniar i desitjar que un dia, no molt llunyà, deixarem de parlar de Finlandia perquè nosaltres ja ho haurem adoptat. Qui sap? Per sort de moment somniar és de franc.....


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...