ANAR A CONTAR CONTES

A la classe de na Gemma contant el conte de la princesa que no volia ser princesa de contes.

El primer dia que la mestra de la meva filla gran me va demanar per anar-hi a contar un conte, vaig tenir molt de mal de panxa i molt de mal de cap.

Per jo era un gran orgull perquè me fèia molta il.lusió; però també tenia molta por: de fer-ho malament, de no saber contar el conte, d´avergonyir a la meva filla davant els seus companys,.... un llarg etzètera de sentiments, tots negatius, m´invadiren.

Vaig confessar els meus temors a la mestra, i un cop superades totes les pors, vaig concentrar-me en inventar-me un conte que els pogués agradar i engrescar.

Amb l´ajuda de la mestra va sortir el conte de na Joana, una tortuga que no volia tenir closca, i als infants els va agradar molt. 

I la meva filla? feliç d´orgull perquè la seva mare li havia anat a contar un conte inventat per ella per contar a tots els seus companys.

I jo? feliç i encantada de repetir, i així ho vaig fer.....

Amb na Marina contant el conte de la tortuga Joana







A la classe de na Marina contant el conte dels llinatges