Un día, fa uns quants anys, xerrant amb una tia meva, me dèia que el Nadal no li agradava. Trobava que amb els anys, les festes nadalenques es converteixen en una celebració trista que ens recorda a tots els que ja no hi són.
En aquell moment, no vaig entendre aquella explicació; jo era jove i amb ganes de festa, i no vaig entendre el perquè de tanta melangía.
Doncs bé, avui, jo ja tenc uns quants anys més que llavors, i puc entendre per on anava la reflexió de la meva estimada tieta.
Les festes en general, i les de Nadal en particular, serveixen per celebrar l´encontre amb la gent que ens estimem. Ens agrada veure la gent que viu fora i ens visita per les festes, ens agrada sortir a veure els llums penjats als carrers; ens agrada visitar la família i xerrar, riure, i fins i tot recordar temps millors; però també ens provoca pena, pena quan pensem en aquelles persones amb qui ens agradaria compartir moments i per una o altra cosa no hi són.
Personalment enguany m´enfrento amb un Nadal on hi haurà una gran absència a la taula: la de la meva germana, na Gore, que es va morir el set de gener farà un any. I no ens resultarà gens fàcil. Però ho farem i ho passarem, amb més pena i possiblement més cava, perquè hi ha penes que de vegades s´han d´ofegar, encara que sigui brindant per la bona salut dels que quedem.
I penso un altre cop en la meva tia, i veig amb més claretat, que te raó; perquè a mide que passin els anys, cada vegada hi haurà algún familiar, algún amic, algún conegut, que no celebrarà les festes, i ens en recordarem d´ells, i els plorarem, i tornarem brindar pels que quedem i per la nostra salut, i així fins que ens toqui partir a nosaltres, i llavors seràn altres els que ens anyoraran i ens ploraran i brindaran a la seva bona salut.....
Feliç melangia i bones festes per tothom
No hay comentarios:
Publicar un comentario