Mai oblidaré quan vaig haver tingut el meu tercer fill, el dia que vaig visitar a la comare i me va dir que tot estava bé i a punt de fer es quart. Jo li vaig contestar amb un rotund : "no! es quart ha de ser sa carrera!" I varem quedar que quan tengui sa carrera acabada hi hauré d'anar a visitar-la i dir-li: "Ana ja tenc es quart". Doncs aquesta idea que me semblar tant llunyana en un principi, cada cop va agafant més forma i poc a poc es va fent més real. I és que no voldria sonar a tòpic recurrent però no m'hi queda altra remei que fer-ho, quan miro enrrera i em recordo quan vaig llegir entre llàgrimes d'alegria, que m'havien agafat per estudiar infantil. En aquell moment vaig pensar que aquest cop el tren no el podia deixar perdre, i vaig tenir la certesa que aquesta vegada si ho aconseguiria.
Han estat fins avui, tres anys que han passat com solen dir "sin prisa pero sin pausa", amb els seus trams de camí llis, i altres plens de pedres, amb costes per avall i altres de ben amunt, però un camí en definitiva transitable, que per sort m'ha aportat més de bò que de dolent.
Avui me trobo asseguda davant aquesta pàgina en blanc del meu blog de carrera i me inunden les mateixes il.lusions, o més, si cal, que quan havia de començar a estudiar el primer curs. Il.lusions per tot allò que aprendré, per tot allò que descobriré, pels llibres i articles que hauré de llegir, pels treballs que hauré de portar a terme....però tot i les ganes, també em visita la por i els temors, por a tot allò que me resulta desconegut: afrontar el projecte de final de carrera, les pràctiques, si podré anar a l'escola que jo esculli, a dur-me bé amb les companyes, a trobar equip de treball, si estaré a l'alçada de la feina a fer per les assignatures..... però no cregueu que les pors m'impediran avançar, no! les pors i han de ser, i les he de tenir en compte, perquè son les que m'ajuden a voler ser millor persona, i afrontant-les, apreng i creixo com a persona i com a futura docent que esper ser.
En definitiva ens trobem a les portes d'un gran any i d'un millor curs, perquè senyores i senyors, aquest curs serem mestres!
Avui me trobo asseguda davant aquesta pàgina en blanc del meu blog de carrera i me inunden les mateixes il.lusions, o més, si cal, que quan havia de començar a estudiar el primer curs. Il.lusions per tot allò que aprendré, per tot allò que descobriré, pels llibres i articles que hauré de llegir, pels treballs que hauré de portar a terme....però tot i les ganes, també em visita la por i els temors, por a tot allò que me resulta desconegut: afrontar el projecte de final de carrera, les pràctiques, si podré anar a l'escola que jo esculli, a dur-me bé amb les companyes, a trobar equip de treball, si estaré a l'alçada de la feina a fer per les assignatures..... però no cregueu que les pors m'impediran avançar, no! les pors i han de ser, i les he de tenir en compte, perquè son les que m'ajuden a voler ser millor persona, i afrontant-les, apreng i creixo com a persona i com a futura docent que esper ser. En definitiva ens trobem a les portes d'un gran any i d'un millor curs, perquè senyores i senyors, aquest curs serem mestres!
No hay comentarios:
Publicar un comentario