El tema del debat era sobre si l´educació ha de ser lenta, segons tot el que hem llegit al llibre de J. Domènech: ELOGI DE L´EDUCACIÓ LENTA; o bé ràpida i no adaptar-la al ritme dels infants. Hem treballat molt i hem cercat informacions per tal de preparar-nos els arguments i contra arguments per defensar la nostra postura: El grup on he tingut la sort de treballar defensem un model d´educació ràpida perque els infants son com esponges i hem d´aprofitar el moment per fer-los aprendre quant més millor. Aquesta defensa ens suposava un gran repte ja que realment no pensem el que tant ferventment hem de defensar, i això va provocar més de dues estones de desànim i manca de motivació. La primera feina era convencer-nos a nosaltres mateixes que allò que defensem és el que està bé. El camí a seguir un cop convençudes, era pensar rols que ens ajudassin a nosaltres a creurens i reforçar les nostres posicions. El darrer pas i el més difícil: donar credibilitat als nostres personatges. El resultat: espectacular. La conclussió: l´equilibri i el seu manteniment són importants en tots els aspectes de la vida, sobretot quan parlem de persones i de la seva formació. La intenció de la profesora: veure com pot arribar a funcionar un claustre de professors "en estat pur".
No hay comentarios:
Publicar un comentario