EL CONTE LOCO

A l´assignatura de representació escènica ens encomenaren una feina molt especial: haviem d´elaborar o adaptar un guió i representar-lo davant els nostres companys. Personalment m'agrada molt escriure i me considero una persona amb molta inventiva i bastanta creativitat. Per tot açò me féia molta il.lusió crear una història que fos original meva i per sort me va venir una inspiració.

Vaig començar a escriure i escriure imaginant personatges i escenes com si d'una pel.lícula es tractàs. El resultat va ser "El conte loco", la disparatada història d'una narrador que se les dona de gran contador de contes, al que se li resisteixen els personatges dels que intenta parlar. El conte, escrit amb clau d'humor parla de disconformitats i de personatges que es rebelen contra el que s'espera d'ells. Una història en la que tots i cada un d'ells només aspira a una cosa: ser feliços.

Després de molts assatjos i molta feina, l'experiència va resultar ser fantàstica, inoblidable, diria jo, i tot gràcies al treball en equip i la feina ben feta.

Per entregar el treball final als professors varem incloure cada un de noltros un apartat amb una reflexió personal i sindera sobre tot el que ha significat aquesta experiència per a cada un de nosaltres.

Aqui vos deixo la meva:

Quan una idea veu la llum......

Que vos podria dir?

He vist com una idea sorgia I es fixava en un paper I s’anava transformant i creixent fins convertir-se en una cosa real I meravellosa.

Estic contenta i feliç. Aquesta feina m’ha aportat molt de bo i poc de dolent.

El dolent possiblement ha estat l’estrès per la manca de temps. És important a tenir en compte, que per l’any que ve als futurs alumnes, no els proposeu dues activitats que requereixen tant esforç i dedicació, com les titelles i la representació, tant juntes en el temps i , sobretot, tant a final de curs.

Recordem que som aquí per aprendre, sí, però si a més ho podem fer de forma lúdica i divertida millor, perquè ho aprendrem igual i amb més ganes. I de forma més tranquil•la.

Crec que hem aconseguit els objectius proposats al principi. Ens ho havíem de passar bé, i així ha estat; havia d’haver bon rotllo, i també ho hem acomplit, perquè tots ens hem respectat i hem treballat de valent; i finalment es tractava de treure una feina, i a la vista està que l’hem treta i molt bé.

De tot el que ha suposat aquesta representació, me quedo amb una idea fonamental; més que una idea és una lliçó que m’han donat els meus companys de grup.

Quan un vol fer una cosa l’ha de fer sense tenir por ni al ridícul ni a ser jutjat.

Na Nuri, que la veritat, cantar no és lo seu, va cantar sense por ; n’Ana amb totes ses seves inseguretats va cantar i actuar sense cap temor tot i tenir un paper difícil; i ho va fer beníssim; n’Eri, amb lo tímida que és, va està allà dalt l’escenari tot el temps i ho va fer com ningú més ho hauria sabut fer; na Nàdia, que ja te tables i se li notava, va bordar el paper de princeseta; na Carol, amb el gran diàleg que tenia i a més en català, llengua que no domina, ho va fer fantàstic, i s’ho va aprendre al “dedillo” i llavors al final va cantar amb veu de bruixa i ho va fer genial; i aquell geni estressat, amb tot lo tranquil•la que és n’Ade, va està estupenda; i en Josep, es va posar a les ordres sense rexistar i va està estupendo dirigint tota la part tècnica i de decorat.

I aquella velleta filla de la gran Bretanya, m’ha suposat un primer pas per superar el pànic escènic que tinc, i que he hagut de deixar de banda al llarg d’aquesta assignatura, però que no he aconseguit del tot. Que hi farem en una altra ocasió serà! Quan estigui realment preparada.

Ja ho veis tots tenim els nostres dimonis, i tots hem d’aprendre a controlar-los, encara que per tot es requereixi temps.

A tots moltes gràcies per treure a la llum aquest projecte i per fer-ho amb carinyo i respecte. Ha estat un plaer treballar amb aquest equip de Llevant.

Firmat: bonitsou, bonitsou