Aquesta carta la vaig escriure i la vaig llegir el dia del funeral del meu pare el dia 18 de Gener del 2008
Estimat papà:
Avui celebram es teu funeral i després te donarem cristiana sepultura; però ja fa dies que ens has deixat, i ho vas fer de sa millor manera que mai no t´hauries imaginat: ben perfumat i modat a punt d´anar a fer el que més t´agradava en aquesta vida: cantar.
Des d´aquell moment en que es teu cor va dir: - prou Tòful, fins aquí hem arribat;- cada un dels teus fills ens hem mobilitzat i unit com una pinya per donar-te el millor de cada un de noltros, tot per tu: ses nostres pregàries, ses nostres llàgrimes, i com diu aquella cançó “la paz y el tormento”.
Finalment has començat aquest viatge com volies, rodetjat dels teus i amb es nostre amor, que és molt.
T´en vas ben servit d´aquesta vida i ho pots fer satisfet. Sa mort te es do d´esborrar tot allò que ens fèia mal, quedant en noltros sa dolça melangia dels bons moments, que gràcies a Déu, han estat molts.
Esperam que en aquest camí que seguiràs te trobis prest amb aquells éssers que tant t´estimaves: a ton pare i a ta mare, aquells germans que no vas conèixer, i com no, a na Nacarina que tant has enyorat.
Els que quedam seguirem recordant amb un somriure ses teves històries d´aquell temps, ses teves “batalletes” i sa teva veu, aquella preciosa veu que li cantava “En junio una madrugada” a sa seva enamorada.
Una vida dóna per molt, i sa teva ha estat una d´aquelles que deixen moltes anècdotes per contar; algunes per olvidar, altres per mantenir vives….però en definitiva una vida que no ha deixat indiferent a ningú. Per açò sempre te recordarem, especialmente els teus fills i filles, gendres i nores, i sobretot els teus nets.
Sempre te durem en els nostres cors com un tresor.
Descansa en pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario