El meu homo cumplia 40 anys i vaig voler regalar-li una cosa especial
Resulta complicat la majoria de vegades saber què regalar a la gent. Un detall es pot fer qualsevol dia si es sap allò que agradarà a la persona escollida per a obsequiar. Però quan es tracta de fer un present a una persona que realment ens importa, la cosa es complica bastant perquè no tant sols vols que li agradi, a més vols que el o la faci feliç.
Açò me va pasar a jo quan vaig pensar un regal per as meu homo que avui fa quaranta anys. La importància de la xifra així ho requereix. Quaranta anys a s´esquena ja són uns quants i no es pot regalar el primer que veim, perquè aquell regal quedarà en el record per sempre perquè quaranta anys només es fan una vegada en la vida.
Per açò pensant quelcom únic i sense preu que servís de record per a tota la vida vaig decidir que el millor que podía fer és una carta al diari dedicada a ell, es meu gran amor, en Kiko.
Te mereixes açò i més, per ser com ets, tant senzillament especial.
Record que ma mare a la recta final de la seva malaltia, quan es va veure a prop l´hora de la mort va voler xerrar amb tu per anar-se´n tranquil.la de que aquesta vegada sí l´havia endevinada. Sempre contes que te va dir: “s´adquisició que fas és flaca perquè ella no fa feina i és molt gastadora, però és molt bona al.lota”.
A jo me va dir: “En Kiko és un bon pitxot, cuida´l”. I així va quedar.
Avui en dia tenc sa convicció que si na Nacarina fos viva estaría molt orgullosa de s´adquisició de sa seva filla, i sé que realment per a ella series un fill.
Ets feinant com el que més, sempre dispost a fer un favor si és es cas. Tens gustos cars, com molta gent, però conscient de ses teves limitacions te conformes amb el que tens perquè no necessites res més. I estàs content i orgullós del que tens i del que ets. Ets un bon estaló quan ses forces me fallen. M´encanta quan per consolar-me en els moments difícils me dius: “no passis pena!, que no ho aclarim tot sempre? Gràcies a Déu tenim de tot menys doblers. I els doblers només són papers que volen amb es vent I es cremen amb es foc”.
T´estim Kiko Prieto, i és una alegría compartir dies i nits amb tu. T´admir i m´emocion quan te veig amb es nostros fills que han estat un premi a sa nostra relació. Ets es meu guardià quan me trob un poc perduda. Es llumet dins ses ombres. Ets es meu punt on abocar pors, penes i mals de cap. Ets un pare exemplar per aquests tres fills meravellosos que tenim i un magnífic amic amb qui compartir alegries.
No me puc imaginar ningú millor amb qui pasar sa meva vida que esper que me duri molts anys i amb tu devora si pot ser. Per tot açò i més te desig un feliç dia d´aniversari i que en puguis celebrar molts més rodejat dels teus éssers estimats i que t´estimem.
Moltes felicitats
Natàlia Vinent Mascaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario