UN CONTE PER RIURE O UN "XISTE" PER PLORAR

Carta publicada al diari Menorca el 18 de Febrer del 2009


Per Natàlia Vinent

Hi havia una vegada un poble que era de nom Alaior que tenia dues escoles: una pública i una concertada. A l´escola pública hi havia un laboratori, una biblioteca, una aula de plàstica, una de música, una per anglès,…. Però amb els anys el centre va anar creixent en nombre d´alumnes i poc a poc va arribar un moment que n´hi havia tants, que l´escola va haver de muntar aules prefabricades, però així i tot no va bastar i es van començar a quedar sense laboratori, sense aula d´anglès, sense biblioteca, sense aula de música,…

Una dia una bona gent va dir: “farem una escola nova i pública i així els pares i mares contents de poder donar el millor als seus fills i als dels altres, apuntaran els fillets i filletes a l´escola nova i així tots els fillets escolaritzats del poble podrán gaudir d´un laboratori, una aula d´informàtica, una aula per anglès, per música,…. Perquè buidant la fins ara única escola pública, esteim donant una oportunitat a tots els fillets i filletes d´Alaior”.

Però aquestes bones persones no varen tenir en compte una cosa, i és que als pares i mares dels fillets i filletes d´Alaior ens importa tres pitos la bona o mala educació dels nostres fills. Perquè nosaltres el que volem és no haver de caminar des passes més de les necessàries; no importa no tenir aula d´anglès!, perquè nosaltres el que volem és no perdre deu minuts més menant els nostres fills a l´escola; és igual no tenir laboratori!, perquè nosaltres ens duim molt bé amb els pares dels fillets i filletes que van a clase amb els nostres al.lotets i no ens interessa que coneguin ningú més. 

És igual que no hi hagi espai per fer desdoblament i els infants s´hagin d´amagar darrera un biombo a l´entrada del centre!, perquè els nostres fills ja han fet uns amiguets i si els canviem d´escola no es tornaran a veure amb els seus excompanys perquè quedaran perduts dins la immensitat del poble de Lo. A més segurament els nostres fills a l´escola nova no tornaran fer amistats, perquè clar! les amistats es fan als cinc anys i no se´n tornen a fer mai més de la vida!......

I amb aquesta situació aquells pares i mares d´aquells fillets i filletes d´aquell poble no varen canviar els seus fills de centre. Els va importar molt poc que no tinguessin laboratori, aula d´informàtica, aula d´anglès,… els resultà absolutament indiferent que els seus fills continuassin assistint a un centre massificat que s´havia quedat sense recursos per falta d´infraestructura, perquè ells, com a bons pares i mares conscients de les necessitats reals dels seus fills, estaven fent el que consideraven correcte únicament pensant en el bé dels seus infants.

I conte contat reflexió servida……