Encarna Domínguez
Margarita Alerm
A l'espai de joc, hi tenim un tobogan una mica alt per tal d'afavorir la motricitat dels infants. Els primers dies d'escola, vàrem veure com l'àvia de la Roser patia quan la nena intentava baixar-hi.
La Roser, de seguida, deia:
–Ajuda'm, ajuda'm!
No s'atrevia a fer-ho sola davant la mirada de la seva àvia.
D'altra banda, l'àvia s'afanyava a ajudar-la i, a continuació, l'advertia:
–Roser, no hi pugis, que cauràs!
Aquesta és una de les moltes situacions que ens podem trobar al llarg del dia, on es posa a prova la nostra capacitat com a persones adultes de respectar l'autonomia dels infants sense malmetre la seva imatge ni donar missatges que poden entorpir el seu desenvolupament.
Sovint, parlem de les pors dels infants, i és cert que passen per períodes on pateixen diferents pors: de la foscor, de les persones estranyes, dels sorolls desconeguts…, però avui no volem parlar d'aquestes, sinó de les que patim les persones adultes, que, sovint, sense ni adonar-nos-en i amb un sentit protector, traspassem als nens i nenes amb els nostres gestos, les nostres paraules i les nostres accions.
Els infants tenen prou capacitat per protegir-se dels perills, encara que de vegades corrin riscos que a nosaltres ens semblin innecessaris. La por és una emoció primària que forma part de la història de la humanitat, que pertany a la nostra vida i que constitueix l'herència de la nostra evolució. La por ens paralitza i, per tant, si no tinguéssim cap més resposta davant de situacions adverses, ens conduiria «a la mort», però el nostre sentit de supervivència ens fa trobar respostes i emocions noves que ens ajuden a fugir dels perills que podem trobar al llarg de la nostra existència.
Sovint, la nostra educació és plena de pors que responen a la necessitat de les adultes i els adults de fer valer la seva autoritat i també a la necessària socialització de la vida en grup.
En aquestes edats tan primerenques, és quan es van aprenent les capacitats i les potencialitats del cos i, alhora, també dels límits, tan importants per créixer. Per poder fer aquest aprenentatge, l'infant necessita provar i arriscar-se, ja que és l'única manera que té de comprovar les seves habilitats. Aquest camí és el que l'ajudarà a tenir una imatge ajustada de la seva identitat, i aquesta conquesta serà la que l'ajudarà a sortir-se de diferents situacions de la seva vida.
Per dur a terme aquestes conquestes, la criatura necessita un entorn que l'animi, que li doni suport i, també, que el faci sentir segur sense limitar els seus intents.
Per a les famílies, de vegades és difícil trobar aquest equilibri entre deixar fer i sobreprotegir l'infant. Moltes vegades, anteposem els possibles perills o les conseqüències que podrien comportar les seves accions sense valorar que potser ell se'n sortirà i que no cal fer-li agafar pors innecessàries. Els infants tenen prou capacitat per protegir-se dels perills, encara que de vegades corrin riscos que a nosaltres ens semblin innecessaris Hem de poder diferenciar quan una por és nostra per tal de no transmetre-la a l'infant, sense que això vulgui dir que no el puguem posar alerta.
Els petits missatges en positiu poden fer el mateix efecte. Es tracta de no traspassar-li les nostres pors, però sí de fer-li veure que cal anar amb compte. Per exemple, en lloc de dir-li: «No pugis, que cauràs!», podríem canviar la frase per: «Agafa't fort, que podries caure!». Amb aquest missatge, li donem la possibilitat de protegir-se i, alhora, l'advertim d'un perill que pot ser que passi o no. De la mateixa manera, ajudem la criatura perquè vagi adquirint un control sobre possibles caigudes, perquè aquest també és un aprenentatge que l'ajudarà a sortirse de moltes situacions. Tan important és protegir-se per no fer-se mal, com aprendre a caure per evitar mals més grans. Moltes vegades, els infants, quan realitzen una acció, ens miren per calibrar quina és la nostra actitud. Una mirada de suport pot ser suficient perquè sentin la seguretat que estem amb ells, encara que sigui en la distància.
Cal preservar la llibertat dels nens i les nenes per damunt de tot, perquè la seva llibertat els portarà avèncer obstacles i a no sotmetre's a pors que els poden privar d'aconseguir noves fites. La llibertat és una virtut que els ajuda a superar-se, a tenir un esperit valent, combatiu. La llibertat moltes vegades fa por, perquè implica assumir responsabilitats, però, a la vegada, també ajuda a lluitar contra la por.
Les persones adultes som responsables d'educar la nostra mainada en aquesta llibertat.
Algunes propostes que ens poden ser vàlides: Identificar si estem davant d'un perill real o d'una por de la persona adulta. Estar atents a les contínues accions dels infants amb una mirada confiada. Si cal alertar sobre un perill, és important fer-ho sempre amb missatges positius. És important no anticipar-nos amb les nostres accions i els nostres gestos i esperar la resposta de les criatures. Cal controlar les nostres emocions en situacions en què l'infant està provant les seves habilitats. Hem d'aprendre a respectar l'autonomia de les nenes i els nens, perquè això els farà ser més lliures.
HEM PARLAT DE:
Cura d'un mateix. Educació familiar.
Centre d'educació infantil i familiar
El Mosaic. Granollers
escolamosaic@hotmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario