A na Gore

(carta publicada al Menorca el 9 de gener del 2011)

Estimada Gore:

Voldria escriure sa carta més polida que ningú hagi pogut llegir mai, perquè te la mereixes, i coses bones a dir n'hi ha moltes, però només tenc un paper.

Segurament n'hi hauria prou amb un bolero de los Panchos que tant t'agradaven, per resumir el que ha estat sa teva vida, perquè una cosa és certa: has tingut una vida curta però molt intensa.

Has estat una dona lluitadora, però te va tocar massa prest anar a la guerra, quan amb 32 anys en Rafel, es papà de na Goretti, vos va deixar aquell fatídic dia i sa filleta només tenia 3 anys. Però tu vas ser valenta i tot ho vas treure endavant.

Després quan va arribar en Pito vos va omplir sa vida d'il.lusions i alegries que tant necessitàveu, i vos vàreu convertir en una família preciosa i molt unida.

Però una altra vegada sa mala sort va voler que tanta felicitat tingués un punt i final; i en Pito amb la seva mort deixà una immensa pena i molta solitud que no t'han deixat lliure.

I al final aquest cor teu que tant ha estimat i tant ha lluitat, no ha resistit. A lo millor és com diu una cançó i "s'ha espanyat de tant emprar-lo".

Per na Goretti no passis cap pena, ha perdut una gran mare, sí, però li deixes set concos i set ties i un bon nombre de cosins i bona gent que l'ajudarem, recolzarem i estimam com si fos una filla o germana més.

Vull creure que quan arribis a sa llum trobaràs a qui vols veure i m'imagin que t'esperaran en fila i podràs anar saludant a tothom: sa mamà, es papà, s'àvia, n'Otto, en Rafel,... i quan hagis saludat a tothom, veuràs com t'espera ben mudat, a punt d'anar de festa, en Pito, es teu gran i únic amor.

Descansa en pau.