UN GENER TRIST

(Carta publicada al Menorca el Febrer del 2008)

Per Natàlia Vinent Mascaró

Si faig memòria i mir enrera, crec que durant molts anys el mes de gener ha estat un dels meus preferits. És el mes dels regals perquè vénen els reis i tres dies després és el meu aniversari (33 ja); és el mes de la il.lusió perquè amb l'arribada del nou any ens hem proposat fer o deixar de fer moltes coses i esteim entusiasmats per aconseguir-ho. És el mes de les rebaixes i podem innovar un poc el vestuari; és el mes més fred pels qui ens agrada quedar a casa davant l'estufeta.....és definitivament, un mes especial.

Però enguany no puc dir el mateix. El mes de gener va començar enduent-se vides: vides tràgicament joves, vides no tant joves però encara amb camí per fer, vides més madures...., i així fins a disset, si no vaig errada. Enguany gener no ha estat fred, però ens ha gelat la sang. Ha fet solet, però tot s'ha vist gris. Ha estat molt humid, però ens ha secat els ulls de tant de plorar. El mes de gener ha estat llarg, cruel i trist, molt, molt trist.

I arribant finals de gener trobem que "para colmo" com diuen, acabarà amb la frivolitat i l'alegria del carnaval. És com si ens vulgui dir: "Eh! que aixó segueix!, ho hem de passar tot avant! No podeu perdre es tren!"

Escrivint aixó me ve al cap una anècdota d'aquests dies passats, quan me vaig trobar en una botiga comprant teles per carnaval per fer les disfresses dels meus fills, i al mateix temps li demanava a la dependenta una brusa blanca per dur al funeral del meu pare. En aquell moment vaig pensar: "Que ho veus quines contradiccions que te sa vida". Però és que és així!, tot ha de seguir es seu curs. La mort i la vida van agafats de la maneta igual que la pena i l'alegria. No es pot entendre la una sense l'altre perquè no es valora una sense tenir present l'altre. Hem de seguir caminant perquè vindran moltes primaveres i molts estius, però també vindrà de tan en tant algún gener, esperem no tant dolent com aquest. I cada die ens hem d'aixecar, i anar a escola... i viure. Cada dia hem de viure i com deia Grouxo Marx "Hem de VIURE tots els dies de la nostra vida"; i ho hem de fer amb majúscules, perquè no sabem quan pot aparèixer un altre gener....

El que ens ha passat, ens agradi o no, no es pot canviar. Açò és el que hi ha, no ho hem pogut triar, però a partir d'ara sí que podem triar i hem d'escollir mirar per envant, sense oblidar el que tenim darrera. El passat ens ha de servir de guia per aprendre i afrontar el futur amb la saviessa que ens aporta l'experiència. Hem de mirar enrere amb l'amor i la templança que es mereixen els records que sempre hi seran per quan els necessitem. No ens han de servir per fer-nos mal, sinó per recomfortar-nos com una maternal abraçada.

Estic contenta que el gener ha arribat a la fi i que hagi començat un mes nou, perquè com si d'una nova vida es tractàs, febrer ha entrat amb la il.lusió i l'esperança que ens va prendre gener.

Estic contenta que hagi vingut febrer perquè la meva filla gran farà quatre anys, i ho ben celebrarem perquè la vida és així, els que se'n van vull creure que  comencen un nou camí, i els que quedam hem de VIURE i disfrutar del que ens queda de vida....